Tirorí, tirorí...!

Tirorí, tirorí...!
Senyor Rei, ja estic ací.
La palla i les garrofes
per al seu rossí.
I totes les coses bones,
per a mi.
DITA POPULAR DE MONTAVERNER

No sé quants xiquets i xiquetes de Montaverner, o de la Vall d’Albaida, hauran rebut enguany amb aquests paraules màgiques els patges o Ses Majestats els Reis Mags d’Orient. A Montaverner, com en Alcoi, l’aparició d’aquells personatges enmig de la foscor, casa per casa, vestits de negre i embetumats, ens omplia de nervis, i fins i tot de por.
Quan nosaltres érem menuts, aquestes paraules eren d’obligada pronúncia si és que volíem rebre els desitjats, i escassos la major part de les vegades, regals. La recitació sovint acabava en plors, però qui superava la prova rebia el seu premi. I, encara que pocs, a hores d’ara recordem aquells regals. Sovint em ve a la memòria un llibre enciclopèdic de l’editorial Everest —“Lo que nos niños quieren saber”—, que ausades que he desgastat de tantes vegades com l’he rellegit. També me’n recorde, de més majoret, de la bicicleta. Això sí que va ser un regal.
No sé si, amb l’exacerbació consumista els infants d’ara, tan sobrancers, realment arriben a gaudir com ho fèiem nosaltres amb tan pocs presents.
Enguany, per a nosaltres, torna a ser un any especial, perquè amb el nadó Guillem inevitablement tornarem a reviure amb ulls màgics la Nit de Reis, almenys durant uns quants anys.
I amb ulls de nen el món pren un altre color, necessari per a viure.