Ara que ja estem a les seues acaballes, supose que ho haureu notat. La campanya electoral ha confirmat el que ja véiem vindre de fa anys: una campanya cada vegada més mediàtica, on les enganxades de cartells, per exemple, només serveixen per eixir en els mitjans de comunicació. Excepte les tournées del líders, dels quals també en sabem pels mass media, en les dosis legals o ideològiques que fan de filtre, l’escassesa de mítings i d’altra parafernàlia electoral ha resultat més que evident en els nostres pobles. Cal exceptuar-ne el cas d’Ontinyent, o d’Albaida, aquest darrer cas en una lluita desficaciada per la capitalitat de la comarca.
Pocs pobles, com va ocórrer a “Bienvenido Mr. Marshall”, van veure passar alguns cotxes, d’on baixaven uns personatges, es feien la foto, i cap a l’altre lloc. Així va fer el somriure profidén de González Pons en visita llamp per terres vençudes.
Per cert, quanta canxa li donen els mitjans de tots els colors a Espanya! A Madrid manté l’aparença d’educat, mentre que les televisions i ràdios locals d’ací, a gosades vida que es queda descansat l’home, amb un anticatalanisme furibund, gens civilitzat per a qui vol presumir de gentleman.
I la resta de ciutadans i ciutadanes valldalbaidins, res, amb un pam de nassos, cara al caixó. A empassar-nos els debats que col•loquen en el cim el bipartidisme.
Un parlant de la Ñiña ñoña, i l’altre penjant el llibre blanc, que, efectivament, al segon debat i per culpa de la il•luminació, era blanc.
Que el bipartidisme exacerbat no ens engula.
A tot açò: les eleccions d’ací són per a escollir directament el president del govern?
O votem per escollir els diputats?
De tota manera, per si algú té la temptació de posar-les com a model, no ens deixem enlluernar amb les primàries que fan als estats Units, on tot és privat. I si no, que li ho diguen a Vicenç Navarro.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada