Agarre l’animal del morro, amic (o amiga)!

Ja sabem com són d’imprudents aquests jovençols que, a lloms d’un Seat Gatet, d’un BMWet o d’un Audi 2 a 8, ens acacen, se’ns llancen damunt, i no perquè nosaltres anem com una tortuga, sinó perquè han de fer valdre la suposada virilitat de la seua màquina.
Ja sabem que hi ha conductors (i conductores) necessitats d’una urgent revisió ocular, o dels qui ixen diumenge pel matí amb tota la patxorra, assenyalant els seus (seus?) dominis, bancals a tort i a dret, que frenen, que van a la seua sense posar l’intermitent, no siga que la factura d’Iberdrola els coste un renyó.
Ja sabem dels despistats que no recorden la indicació que un metre abans els ha assenyalat els límits a la seua conducció.
Ja sabem que ningú és perfecte, però ja em direu qui pot restar inalterable davant aquest desficaci de senyalització.
L’únic inconvenient que trobe és per aquells qui, sorpresos per tant d’estímul, per tanta munió d’informació, presa d’un irrefrenable impuls descollonatori, es baquegen a cor què vols, incapaços d’agarrar l’animal del morro i a temps.
Serà per senyals?