Colata és aquell lloc on tornem cada any, en Montaverner, al bell mig de la Vall d'Albaida.
Però aquesta Colata virtual, aquest bloc, vol ser una visió de les coses des d'un altre punt de mira: perifèric, personal i escèptic.
Avant! Esteu convidats.

dimecres, 12 de novembre del 2008

Les orelles del llop





Tant de parlar de la crisi, i malauradament, comencem a veure les orelles al llop (no sé quina fixació amb aquest animaló, quan sembla ser que la guilopa era Caputxeta, fent la moixa). Ací, al cantó de casa, no als telenotícies.
Ho dic perquè ja hi ha gent sense cobrar, i protestes, pacífiques encara.
No sé si us n’haureu adonat, perquè com els afectats no són del poble, vull dir de Montaverner, sinó que són gent de pas, dels qui treballen en les contractes de les obres públiques, en aquest cas del gasoducte Montesa-Dénia, que travessa la Vall tot al llarg.
Dilluns 3 de novembre vaig veure una concentració fora del normal en l’àrea de servei de l’eixida Montaverner-Alfarrasí de la CV-60. Essent com era dilluns ben enjornet, i boirós, com sol ser l’oratge tardoral a la nostra vall, la primera pensada va ser la de creure que s’aplegaven per anar junts a la feina.
Aquesta setmana, dilluns 10, la concentració a les vuit i mitja era descomunal: cotxes tot-terreny, furgones, camionets, excavadores... Innocent de mi, també vaig pensar en l’alegria dels treballadors que enceten la tasca setmanal. Però que ahir dimarts continuaren d’aplec, fent rotgles, amb papers a la mà... allò ja no era normal... I més mosca em vaig quedar quan a migdia, a l’hora de dinar em van fer el mateix comentari d’estranyesa, però referit als carrers del polígon industrial ‘la Cava’, on la gentada voltava l’oficineta d’Enagás al poble.
Hui no m’he pogut sostraure a la necessitat de conéixer de primera mà el motiu de tant de rotgle, i de comentaris col•lectius en veu baixa, perquè d’escarot no en feien gens ni mica.
Al final, Andrés, un dels afectats, me n’ha fet cinc cèntims, i així ho publiquem a Vilaweb Ontinyent.
Setanta autònoms –cadascun amb la seua respectiva família a Andalusia, la Manxa o d’altres terres valencianes– porten sis mesos sense cobrar, i són jornals de conductors de màquines pesants. Tres milions i mig, d’euros, m’han dit que els deuen. I això ja no hi ha qui ho puga suportar. I han decidit, pacíficament, protestar, deixant de treballar.
En el rerafons una altra història de contractes, subcontractes i subsubcontractes de subcontractes..., la promotora, Enagás, va cedir la contracta als italians de Bonatti i als cordovesos d'Hermanos Lucena Conde.
I uns per altres, els treballadors, per cobrar la feina ja feta.
Ara esperen que els mitjans de comunicació se’n facen ressò del seu cas.
Només desitge de tot cor que els vaja bé, i que no es desbarate la cosa, perquè no hi ha dret, recontramecaguendena!
I això ja passa a casa nostra.
Caldrà anar posant les barbes a remull.

2 comentaris:

DE TOT UN POQUET ha dit...

El que ens passa és de jutjat de guàrdia. Si els responsables foren "penalitzats" com, al meu entendre, cal, res no diria. Però sols sabent que a l'IBEX hi ha 283 contractes blindats (vol dir que no els passa res actuen com actuen), que els líders de banca espanyola han guanyat un 54% més fins a juny, que el que ha rebut el Consell de Telefónica ha estat 21.180 milions d'euros i que té 9 persones membres de l'alta direcció... i no seguisc. (dades extretes d'EL PAÍS)

Anònim ha dit...

Només comentar que sé de bona font que l'empresa italiana Bonatti està al día de tots els pagaments, i es la subcontractista Lucena Conde, que a la seua volta subcontractava molts autònoms i empreses, la que deu tot eixe dineral als treballadors.
Per cert, Bonatti ja ha contractat a totes estes empreses directament, en la qual cosa ja tenen garantit cobrar el que vagen a treballar a partir d'ara (el que sel's adeuda fins ara supose que ho deuràn de reclamar judicialment a Lucena Conde).