Desficaci, prepotència i personalismes

Resulta preocupant la curtesa de mires d’alguns polítics que patim a Montaverner. El PSOE de Montaverner no ha sabut ni digerir ni gestionar els resultats de les darreres eleccions locals 2007. Han cregut que, ara amb Compromís per Montaverner, podien fer i desfer com quan gaudien d’una majoria absoluta que mai no obtindran ja, a la marxa que van. La signatura del pacte amb CpM i el repartiment de regidories, correcte. Correcte si tingueren voluntat de complir-lo.
Han tropessat, però, al seu si amb una persona que considere honesta i treballadora, Joan Calvo, un socialista de cor que s’havia cregut que les coses i les maneres de gestionar calia i es podrien canviar. I què ocorre quan una persona com Calvo creu que les coses no poden funcionar a l’antull d’una persona que mai trau la cara, que no es crema (o això es creu QE, que ja l’han guipat), que no encapçala res i que decideix sense consultar, envaint parcel•les de decisió d’altres?
Doncs que qui hauria de posar ferm a Chornet, el quart element (QE), que no és altra que l’alcaldessa Belén Esteve, no ho ha fet i ha preferit sacrificar la majoria de l’ajuntament i la pervivència del govern de progrés, en tall de no retallar cap prerrogativa al quart de la llista socialista.
Evidentment, pel seu objectiu de defensar la dignitat i regeneració democràtica, Compromís per Montaverner no pot recolzar un desficaci irreflexiu com aquest, una mostra de prepotència i un recolzament a determinats personalismes. Els militants i simpatitzants acabaran de decidir en assemblea les mesures a prendre.
Un capítol especialment desgraciat, almenys al meu entendre, han sigut les expressions que Esteve dedica a Calvo, a qui qualifica de “trànsfuga”, de “florero” i li desitja que es canse i se’n vaja a casa. Ella, preocupada en figurar, per exemple al Fons Valencià per la Solidaritat, però sense assumir responsabilitats de gestió. Almenys fins ara.
De veritat Esteve i Chornet creuen que podran suportar tres anys la situació que han provocat?
I, a l’altra banda, el PP només vol posar l’alcalde. De temes concrets on es poden acordar coses, res. La seua dèria és només manar, no governar ni participar d’una manera constructiva.
Com que hi haurà temps per llaurar, ho deixe de moment ací.

Per cert, recomane llegir l’anomenat pacte antitransfuguisme, ho dic per la precisió terminològica, per no usar alegrement parauletes de manera incorrecta. Que els recalfons estiuencs no deixen pensar com cal...

Arbres i xiquets

No sabeu els muntavernins i muntavernines la mina que tenim amb el professorat del Col•legi Públic Dr. Esplugues. I no ho dic per dir-ho, ni tampoc vos parle amb un sentiment gremial, com alguns em podríeu atribuir. Els ulls, però, de ciutadà i de mestre em fan reconéixer el que és evident: l’escola pública de Montaverner, a més de democràtica i participativa, és de qualitat. De molta qualitat.
Ja ha quedat lluny aquell temps en què l’escola pública, i més encara la rural, ofegada per un franquisme que ens volia ignorants i adoctrinats, duia l’estigma de ser l’escola dels pobres, de qui no podia permetre’s enviar els fills a estudiar a qualsevol col•legi de frares o de monges. Tots recordem aquells “del puntet” muntaverní que feren fer als seus fills viatges d’anada i tornada a qualsevol col•legi privat de les rodalies, ja fóra a Xàtiva o a Ontinyent.
En l’època de la transició, amb els diners i recursos que va començar a insuflar una tendreta democràcia, el panorama va començar a canviar. La incorporació de mestres joves amb noves idees i metodologia, l’increment de plantilles amb els especialistes que propugnava la LOGSE, va començar a notar-se. Després, amb ajuntaments i pares i mares conscients, vingueren les pressions per aconseguir la construcció del nou centre. I, més endavant, la seua remodelació i millora. Els qui vau conéixer aquesta època supose que recordeu que, sense la mobilització reivindicativa a tots els nivells de la comunitat educativa del poble, l’administració ben bé podia haver-ho deixat a mitges. Com vergonyosament continua fent a d’altres localitats veïnes (Otos, Bellús, el Palomar...), castigant-los amb promeses o amb tant de barracó i tanta obra provisional que dura anys i anys i que es fa permanent per a generacions senceres de ciutadanets i sofrits pares.
Només la implicació de tota la comunitat educativa —professorat, pares i mares, alumnat, ajuntament— farà possible el miracle diari d’una educació més humana, a la mida de les persones.
I en el cas del nostre poble ho dic ben desvanit pel projecte “Aquest arbre creixerà amb mi”, que el passat dilluns 30 de juny culminava la plantació d’arbres personalitzats amb una plaqueta ceràmica amb el nom, l’empremta i la petjada de cada xiquet de tres anys, i que han estat realitzats per la ceramista i mare d’alumne del centre Trini Carpi. A l’inici de la proposta hi ha la mà d’aqueixa formigueta incansable que és la mestra d’Infantil Maribel Prats, a qui els docents de la comarca ja reconeixem el seu mèrit com lligada al seminari Xucurruc, embrió d’iniciatives educatives de calat a la Vall d’Albaida i la Safor, i premiades amb projectes d’educació plàstica o matemàtiques. El projecte, immediatament assumit pel centre, amb el seu director Manuel Cerdà al capdavant, es va convertir en una il•lusió col•lectiva que, amb la participació de l’ajuntament i la implicació de pares i mares, es va fer realitat. Pep Sanchis, des de la regidoria de Cultura i Educació, s’ho va prendre a pit i li va donar l’impuls decisiu.
El projecte consistia en què, per cada xiquet que cursara el primer curs d’educació infantil, l’ajuntament plantaria un arbre i d’aquesta manera aniria paulatinament augmentant les zones verdes del municipi i adequant-les a la mida de les persones, fent realitat un urbanisme de rostre humà. És a dir, situar els xiquets al centre de l’urbanisme. Participar en el creixement paral•lel de xiquets i arbres serà assistir al miracle de la vida, i farà uns ciutadans més conscients dels nostres lligams amb l’entorn i els éssers vius.
Els arbres s’han col•locat a l’avinguda de les Escoles i en la prolongació del carrer Sant Joan i Sant Jaume. La inauguració oficial va comptar també amb l’assistència de l’alcaldessa Belén Esteve, el director del Col•legi Manuel Cerdà, el regidor Josep Sanchis, professorat del centre, alumnes de tres anys i les seues famílies.
Només cal veure la cara de felicitat de tothom per remarcar que així s’han de fer les coses.
Hui ben bé podem dir que no només la comunitat educativa de Montaverner, sinó tot el poble, estem d’enhorabona.
Per molts anys.