Comparativa burocràtica (i 4)

Educació i informació?
Finalment, de moment, les meues relacions burocràtiques acaben amb aquells per als quals treballe: Educació. El motiu: demanar el permís de paternitat de quinze dies, encara que no me n’aprofitaré només que de cinc, per coincidir amb les vacances d’aquestes dates. En principi no me’l pensava demanar, però, amb l’endarreriment en set dies del part respecte a la data prevista, i el cartapell de gestions, visites mèdiques, etc. m’ho van fer replantejar.
I ací la sensació és agredolça: el modern edifici Prop de Gregorio Gea, funcional, alberga una gestió ràpida, però una informació deficient, manifestament millorable.
Que a hores d’ara, que aquest permís l’hagen anunciat com una mesura per a compaginar la vida laboral i familiar em sembla bé, perquè després de tanta gestió burocràtica com cal enllestir vos he confessar que els tres dies que es concedien abans resulten insuficients i ridículs. Però que encara estem funcionant amb un esborrany d’ordre parla de la rigidesa a l’hora de legislar i gestionar la cosa pública.
I on suspén clarament l’administració educativa, almenys en el que a mi m’ha tocat, és en la informació: no és possible que a una tauleta se’m diga que he d’usar el formulari de part (de maternitat), i quan aplegue amb allò ple amb malabarismes lèxics, se’m diga que no, que cal una instància normal i corrent, a més de la fotocòpia del llibre de família. I em va semblar molt lleig que la funcionària a més, intentara tirar-li el mort a les hostesses que reparteixen numerets a l’entrada!
No sóc el primer en demanar el permís de paternitat, i per tant, els meus dubtes i sol•licitud d’informació ja deuen haver estat plantejats per d’altres pares abans. Però s’han d’aclarir organitzativament al Prop, i els procediments i formularis han d’estar ben clarets.
I, ja posats a demanar, amb aqueixa eina meravellosa que és Internet, que es puga gestionar des de casa, perquè resulta inconcebible que per a cada gestió els i les mestres ens hàgem de desplaçar fins a València, amb els entrebancs, pèrdua de temps i maldecaps en els centres i personals que això ocasiona. Per no esmentar d’altres qüestions organitzatives, com la gestió també centralitzada de les baixes i substitucions del professorat, que es fan eternes i apleguen tard i malament. A Catalunya —mira que m’agrada fussar en la ferida!— ho han solucionat amb una gestió comarcal, que és ràpida i eficient. Ací podrien prendre exemple.
Res, que tingueu bon any, i que tropesseu amb la burocràcia justeta!

Comparativa burocràtica (3)

Hisenda i la propaganda autonòmica
Segurament l’eficàcia de l’Administració Tributària, amb una informatització considerable, i amb una distribució de tasques i rutines bastant racional fa que tot siga més fàcil per a la ciutadania. En el meu cas m’hi vaig acostar per preguntar i la informació rebuda va ser l’exacta i necessària. Preguntava per l’anomenat xec-bebè i de seguida m’informaren del formulari que calia omplir: un per a mares treballadores i un altre per aquelles que no ho eren. A una qüestió plantejada, formulari per omplir, i per rebre la informació i la sol•licitud, ni cues ni res.
També m’hi vaig assabentar que amb el mateix formulari, cas de ser la mare assalariada, no només s’hi posava el marxa l’anomenat xec, sinó els 100 euros mensuals que les mares treballadores reben durant els tres primers anys de vida.
En preguntar per les cacarejades ajudes autonòmiques, el funcionari, amb un somrís només em va dir que “cas d’haver-ne, la Generalitat valenciana deu haver-ho publicat al DOCV”.
De tornada a casa vaig comprovar que l’anunci pamfletari del govern valencià del PP és això: res. Bé recorde que quan Zapatero va anunciar l’esmentat xec, ausades que el posaren a caure d’un burro, que si “electoralista”, i d’altres barbaritats “valencianes”. També tinc el mal costum de tindre memorieta, i les hemeroteques en són testimoni fidel, que també Camps i els seus consellers de seguida tiraren el burro a l’herba i “ells” oferien més: crec que arribaren a parlar de 4.000 euros.
Bé, deixant de banda la propaganda, aquests són els fets a hores d’ara: xec-bebè i subvenció per mare treballadora, solucionat amb el formulari 140 d’Hisenda. 4.000 euros promesos per aquesta catòlica administració que patim, inexistent. A la marxa que van, aniran a l’Infern!
De fet, per ser exactes, l’administració autonòmica només contempla un ajut únic de 400 euros per a mares treballadores amb xiquets de 4 i 5 anys. Podeu assabentar-vos de com està el tema a alguns fòrums (1 i 2) d’Internet.
No és ací el lloc per a valorar l’opinió que tinc de les ajudes “gracioses”, concedides pels governants de torn. Jo estic més per l’educació pública, totalment gratuïta, i des del primer moment de la vida, i amb finalitat educativa, no assistencial, no com a “guarderia”, sinó com “escoleta infantil”, amb professionals titulats i amb gestió pública i transparent. Però hi calen moltes escoles infantils, amb edificis nous, i professionals preparats.
I bé, l’endemà, sense fer cues, em va atendre una funcionària de l’administració tributària: va comprovar la correcció de les dades i em va informar dels terminis de pagament de les subvencions.

Comparativa burocràtica (2)

Justícia
Segurament l’administració de Justícia és la que ix pitjor parada, de bon tros. Lenta, farragosa, on continua vigent allò de “vuelva usted mañana”, on la tecnologia només s’ha convertit en una complicació més, perquè ni es dediquen suficients recursos ni personal que facen que gestions purament administratives, senzilles, siguen un mer tràmit. La sensació ha sigut que, en compte de ser tractats com ciutadans, érem serfs, a expenses de decisions organitzatives arbitràries. En compte de tropessar amb servidors de la ciutadania, érem els ciutadans indefensos i inferiors els qui demanàvem atenció.
No té cap lògica que hàgem de trigar una setmana en legalitzar el nostre fill, que ja començava a pensar que en compte d’haver nascut en aquest país d’una manera “normal”, el meu fill havia vingut en una pastera.
Primer, que si les vacances de Cap d’Any: tot tancat, tant al Jutjat de Pau com al Registre Civil corresponent.
Segon: al Registre Civil, situat a una localitat distinta, es donen cinquanta números, que comencen a repartir-se a les 9 del matí, i que s’acaben a la mitja hora escassa. Conseqüència, com que ningú t’informa d’aquest contratemps, al dia següent has de tornar, però a les 8 i mitja o abans. Així i tot, i l’espera a la intempèrie, amb un fred propi de l’hivern d’ací, només aconseguisc ésser el número 10. Això suposa que tarden una hora en atendre’m. Hi havia gent al meu costat que, per manca de papers o d’informació era el segon o tercer dia que hi acudien per donar d’alta l’infant.
Tercer: l’espera a uns bancs judicials, després d’haver agafat el tíckets (com els del supermercat) amb l’orde d’atenció, es fa sucosa. Una ullada ens fa veure la precarietat d’unes instal•lacions, a totes llums, obsoletes. Només dos funcionaris atenen amablement el personal, que no deixa de queixar-se: “açò només passa en esta ciutat”, “quin constipat he agafat”, “jo és el segon dia que vinc, per un paper”...
De sobte la normalitat de la cua s’altera: deixa de funcionar una impressora, el funcionari intenta canviar el tòner, però no n’hi ha mans. Al final, ompli les dades des del seu ordinador però s’ha de col•locar en el que usa el seu company per poder llançar la impressió. La gent ja es veu que ha fet el viatge debades. Poc a poc torna la normalitat.
Des del meu còmode número 10 observe la resta de les instal•lacions: els dos funcionaris, solitaris davant del perill, atenen des de darrere d’un taulell, que té una entrada lateral, per on veig que entren i ixen persones amb cares poc alegres, i que algunes ixen amb pitjor semblant. Quan veig un cartell manuscrit que indica la boca del llop, comprenc el motiu de tant de neguit: és el servei comú d’embargaments, de nom oficial i acròstic d’impossible memorització.
Continue la meua observació ocular, a mà dreta hi ha una porta: el Servei Mèdic Forense. Sort que no ha entrat ni ha eixit ningú almenys mentre jo he estat a la cua, pense.
Una vegada atesos, encara ens queden un parell de gestions, que, ai las!, són una signatura al jutge número tal, a un altre lloc (en el cas d’alguns, a un altre edifici), i finalment, si tot va bé i apleguem a temps, la de la secretària d’un altre jutjat. Jo tinc la sort d’acabar prompte.
La visita immediata al Jutjat de Pau municipal, és ràpida i permet aconseguir àgilment documents i llibre de família, imprescindible per continuar el periple burocràtic en d’altres administracions.

Comparativa burocràtica (1)

Els darrers esdeveniments a casa nostra, amb el naixement de Guillem, m’han fet que haja hagut de passar per distintes administracions i organismes, i que us puga fer cinc cèntims de com de diferents són les maneres de funcionar dels diferents serveis públics a hores d’ara.
Si, per raons de feina, estic avesat a tractar amb la burocràcia educativa, ara m’he topat amb la sanitària, judicial i tributària. I hi ha fets i conclusions que poden resultar ben sucoses.
Sense ànim d’extraure’n generalitzacions, sí que podem fer-ne una mínima comparativa entre elles, a partir de la meua experiència personal d’aquests dies.

Sanitat
Quan aplega el moment del part, evidentment cal recórrer als serveis sanitaris. Abans, els darrers mesos, s’han intensificat les visites a metges generalistes, especialistes i mainaderes per tal que tot estiga el millor preparat possible. Si del servei i l’atenció humana només he de donar que les gràcies, una de les primeres coses que et crida l’atenció són les obres de manteniment i reforma, que conviuen en un difícil equilibri amb el funcionament normal de l’atenció a l’usuari. Sovint les ecografies s’han de fer a pavellons prefabricats —això que el conseller forense d’Educació, Font de Mora, no vol nomenar “barracons”—, o un dia l’accés a qualsevol planta s’ha de fer per llocs inversemblants, entre obrers, carretons i algeps pertot arreu. La impressió que se’ns queda és que tot està a mitjan fer, que no es dediquen suficients recursos econòmics i humans per acabar les coses el més aviat possible i estalviar molèsties als contribuents, que som la ciutadania que “religiosament” (o “civilment”, millor), i en temps i forma, paguem el que hem de pagar.
Ara, els cartells de propaganda, on s’anuncien no-sé-quantes habitacions i quiròfans xiripitiflàutics, sí que estaven ben visibles des d’abans de començar res.
En el nostre cas, la coincidència amb les vacances de Nadal i Cap d’Any, en l’únic que s’ha notat és que determinades proves (audiometries, etc.), no s’han pogut realitzar abans de donar l’alta a la mare i al nadó, per manca dels especialistes encarregats. Això fa que, amb posterioritat, hàgem de tornar per realitzar-les a l’hospital.
Del seguiment posterior immediat al Centre de Salut, la gestió i atenció de pediatres i mainaderes, l’atenció s’ha fet correctament, quan i com cal que siga.