Enguany a la Vall d’Albaida, al voltant del Dia de Sant Jordi, s’ha notat quins ajuntaments i quins gestors culturals de la cosa pública tenen una sensibilitat per la cultura, i quins prefereixen d’altres mandangues.
Perquè mandangues són reunions de moteros i encara que el sol ix i ha d’eixir per a tots, una altra cosa és que amb diners públics subvencionen activitats antiecològigues, contaminants (de fum i soroll), pertorbadores de la tranquil•litat de la ciutadania. Aquesta mentalitat que eleva a l’enèsima potència tot allò que ofegue la paraula ens duu a l’èxtasi de Canal 9 que no sols retransmet en horari de màxima audiència les mascletaes, sinó que es permet allò de “la repetició de les millors jugades”. No em direu que no resulta patètic. Fruit d’aqueixa mentalitat dels qui ens governen en aquest bocí del món són projectes com el circuit de Xest (només de motos), perquè a Agag i d’altres passarells adjunts els cal fer més caixa amb galindaines com la Fórmula 1. I mentre fan tant de soroll, no se’ns deixa parlar ni escoltar (vegeu el tema de la TV3 o InfoTV a casa nostra), i tot allò que els sone a cultura no els fa traure la pistola, com li ocorria al feixista Millan Astray, però sí el talonari de xecs que els valencians hem posat en les seues mans per ofegar-nos amb sorolls.
I la cultura?
Si no fa soroll, res. Però si la consellera de la cosa, de la cultura vull dir, s’ha permés no anar a la inauguració de la Fira del Llibre de València!
Bé i la gent de bé, que creu en la paraula com a fet, els consta anar a la seua, a la nostra. Ens ho subvencionen o no.
A la Vall, com deia, aviat s’han notat els esperançadors vents dels nous polítics responsables: a Salem, a l’Olleria... I on han seguit empenyent decididament el recolzament al llibre i les seues manifestacions és a Montaverner, a Bocairent, a Aielo de Malferit, on els gestors culturals, malgrat els nous polítics, continuen fent el que poden. I Ontinyent? Si fa més el CEIP Bonavista o l’associació de veïns del Llombo que tota una senyora regidoria!
I Albaida? I Benigànim? I Castelló de Rugat?
Poquet i de gaidó.
Paradoxalment, en les antípodes, tenim un fora de sèrie com el
Joan Olivares que s’ha espolsat presentacions de les seues darreres novel•les, i premis, ‘Pana Negra’ a Salem (i abans ho va fer a Ontinyent i Montaverner), i ‘Pell de pruna’ a l’Olleria. Ell a soletes ha engrescat mitja comarca en açò dels llibres.
Me’l vaig trobar diumenge 27 d’abril signant-los a la caseta de Bromera a la
Fira del LLibre de València, junt amb Enric Lluch. Me l’ha dedicat. Que li vaja molt bé.
A la caseta de l’organització, la cua per a signar ‘L’emperadriu dels eteris’ de
Laura Gallego, que ha fet versió en català i en castellà, era de les que creen època.
Al costat, la cua de lectors de
Ferran Torrent, amb ‘Només socis’ era, lamentablement, molt més minsa.
També vam recórrer les carpes de l’Associació d’Editors del País Valencià, i una altra que vaig prendre per la de la Generalitat de Castella-la Manxa. Ho dic perquè quasi toooOOot estava en castellà. Bé, he de reconéixer que en valencià i castellà alhora, no siga cosa que la gent no ho entenga, hi havia uns llibres sobre sendes, i el reducte apatxe, perquè per a més inri estava en un racó, dels llibres de l’
Acadèmia Valenciana de la Llengua. Tot normatives i gramàtiques... Vaig eixir-me’n i, efectivament, a l’entrada posava: LliG, Llibreria de la Generalitat.
No, si volen fer bo allò que diu que ser valencià consisteix en parlar (i, per supost, escriure) en castellà. O, cas de tindre el desig irrefrenable d’escriure la nostra llengua, fer-ho amb faltes d’ortografia. País!
Em va sorprendre desagradablement no poder trobar ‘L’home manuscrit’ de Manuel Baixauli, del que m’han parlat meravelles. El que em fa dubtar de la distribució d’editorials del Principat a casa nostra, quan ell és suecà i n’exerceix.
I és que la cultura costa, i no sols diners. Costa esforços personals i col•lectius, com no podia ser d’altra manera.
Malgrat tot, la gentada enorme que omplia Vivers va convertir el llibre en una festa.
