Els foscos interessos que hi ha darrere la privatització de la sanitat pública

Xe quin descobriment! Aquesta vesprada, n'he sentit parlar als "Asuntos propios" del Toni Garrido, de la revista Cafè amb llet, de les comarques gironines, una mostra de periodisme ben fet, ben lluny d la grogor que envaeix molta de la premsa valenciana (?)
Ja tindrem temps de parlar-ne més i millor, però per anar obrint boca, ací us deixe els dos vídeos en què ens destapen els més que foscos interessos que hi ha darrere de les privatitzacions de la sanitat pública. Ells se centren en el cas català, però traslladeu-ho al cas valencià, en mans del PP, i veureu de seguida les semblances. Per anar obrint els ulls.

El 15-M, en marxa ara cap a Madrid

Ja fa mesos que estareu escoltant informacions, no massa innocents de vegades i malintencionades la major part de les voltes, sobre els manifestants indignats del 15-M.
La moguda va assolir pacíficament una fita important a València el passat diumenge, que a València va aplegar 80.000 persones, i que va col·lapsar el centre de la ciutat de 18 a 23 hores.
Ací teniu alguns links de llocs on podeu ampliar directament la informació o les imatges recollides per distints assistents, també a Ontinyent:
19-J a Ontinyent (Vilaweb ontinyent),
web oficial d'Acampada València,
facebook d'Acampada València,

El Dr. Manuel Portolés informa sobre les radiacions electromagnètiques

El passat divendres 3 de juny va tindre lloc al Centre Social-Llar dels Jubilats de Montaverner una conferència del Dr. Manuel Portolés, especialista de l'Hospital la Fe de València, per informar de les conseqüències de l'exposició a les radiacions electromagnètiques, en una activitat organitzada per l'Associació contra les Antenes de Telefonia Mòbil de Montaverner.
Per les fotos veureu que l'assistència va ser massiva, i els polítics, especialment Tere Sàez i Mònica Fernández, de Compromís X Montaverner, van prendre bona nota, perquè de segur que serà un dels temes calentets en la propera acció política municipal.

Qui presenta un projecte d'un hospital que ja havia d'haver-se inaugurat?

Envellim i en serem menys

Del magnífic Eduard Punset, el capítol 84 de Redes, aclaridor i, per mi sorprenent, com el que es diu de la demografia a la Xina:

Mapa de malalties cancerígenes i antenes de telefonia mòbil a Montaverner

Preocupació. Molta preocupació. Ja fa mesos que el veïnat de Montaverner està revoltat. El motiu: dues antenes, instal•lades a dues cèntriques finques, en l’encreuament del carrer Nou i del Mare de Déu de Loreto. La publicació del mapa, amb la distribució d’almenys 71 malalts i 45 morts a causa del càncer, en les rodalies de les antenes des de la seua instal•lació, ha disparat les alarmes entre la població. La metgessa de la localitat ha encetat un estudi epidemiològic, i l’ajuntament montaverní, ja ha contactat amb les companyies de telefonia mòbil implicades, per temptejar i, si s’escau, fer fora les esmentades antenes del nucli urbà. Per a recolzar el trasllat, els afectats ja han recollit més de 500 signatures.
De moment, els afectats, ja organitzats, tenen previst constituir-se en associació o integrar-se en la ja existent a l’Olleria.
S’hi dóna la circumstància que hi ha una tercera antena, situada al cementeri municipal, a uns 200 metres de les primeres vivendes del poble. El trasllat de les problemàtiques antenes comptaria amb una orografia favorable, ja que al Sud de l’estació de ferrocarril de Montaverner, hi ha una zona elevada, l’anomenat Altet de Cuenca.
Podeu ampliar la informació en el links que ofereix aquesta informació de Vilaweb Ontinyent.

El PP lleva l’administratiu del centre de salut de Montaverner

Alfarrasí: 1.297 hab.
Montaverner: 1.833 hab.
Aquestes són les dades extretes de l’INE corresponents a l’any 2007.

2008. Centre de Salut d’Alfarrasí: 1 administratiu a temps complet.
2008. Centre de Salut de Montaverner: 1 administratiu a mitja jornada. Per a 2009, cap.
Aquesta és la desagradable informació amb què ens hem alçat hui a Montaverner.

Amb quin criteri el PP, que és qui governa ací i no Zapatero, s’atreveix a fer aqueixa distribució tan “equitativa”?
Castigar els pobles que no els voten?
Afavorir aquells en què governen o on tenen amics?
Si no és així, que facen públic el criteri per cometre aquest desficaci.
Extragueu, doncs, les vostres conclusions, però jo formule una altra pregunta, als senyors del PP muntaverní:
Quina força tenen al si del seu partit per permetre aquest greuge contra el nostre poble?
La resposta és: cap.
Si no és així, que ho demostren amb fets.

I que conste que no es tracta d’entrar en una espiral de mirar el del costat, que no és això, sinó d’aplicar criteris objectius per distribuir els recursos públics, que no depenguen del caparrutxo o dels interessos particulars dels qui ho han de decidir.
Amb els serveis públics essencials no s’hi juga.

Comparativa burocràtica (1)

Els darrers esdeveniments a casa nostra, amb el naixement de Guillem, m’han fet que haja hagut de passar per distintes administracions i organismes, i que us puga fer cinc cèntims de com de diferents són les maneres de funcionar dels diferents serveis públics a hores d’ara.
Si, per raons de feina, estic avesat a tractar amb la burocràcia educativa, ara m’he topat amb la sanitària, judicial i tributària. I hi ha fets i conclusions que poden resultar ben sucoses.
Sense ànim d’extraure’n generalitzacions, sí que podem fer-ne una mínima comparativa entre elles, a partir de la meua experiència personal d’aquests dies.

Sanitat
Quan aplega el moment del part, evidentment cal recórrer als serveis sanitaris. Abans, els darrers mesos, s’han intensificat les visites a metges generalistes, especialistes i mainaderes per tal que tot estiga el millor preparat possible. Si del servei i l’atenció humana només he de donar que les gràcies, una de les primeres coses que et crida l’atenció són les obres de manteniment i reforma, que conviuen en un difícil equilibri amb el funcionament normal de l’atenció a l’usuari. Sovint les ecografies s’han de fer a pavellons prefabricats —això que el conseller forense d’Educació, Font de Mora, no vol nomenar “barracons”—, o un dia l’accés a qualsevol planta s’ha de fer per llocs inversemblants, entre obrers, carretons i algeps pertot arreu. La impressió que se’ns queda és que tot està a mitjan fer, que no es dediquen suficients recursos econòmics i humans per acabar les coses el més aviat possible i estalviar molèsties als contribuents, que som la ciutadania que “religiosament” (o “civilment”, millor), i en temps i forma, paguem el que hem de pagar.
Ara, els cartells de propaganda, on s’anuncien no-sé-quantes habitacions i quiròfans xiripitiflàutics, sí que estaven ben visibles des d’abans de començar res.
En el nostre cas, la coincidència amb les vacances de Nadal i Cap d’Any, en l’únic que s’ha notat és que determinades proves (audiometries, etc.), no s’han pogut realitzar abans de donar l’alta a la mare i al nadó, per manca dels especialistes encarregats. Això fa que, amb posterioritat, hàgem de tornar per realitzar-les a l’hospital.
Del seguiment posterior immediat al Centre de Salut, la gestió i atenció de pediatres i mainaderes, l’atenció s’ha fet correctament, quan i com cal que siga.

Sucre

Perdoneu per la tardança en reprendre el bloc, però, com solen dir a casa nostra, “el que és primer, és primer”.
Sucre, diabetis mellitus, hiperglucèmia, anàlisi de fons d’ull... són termes que per a mi eren desconeguts fins ara. Tot va sorgir en tornar d’aquestes meravelloses vacances d’estiu. Em vaig quedar uns quants dies literalment tirat: que si el cansament del viatge, que si els efectes de l’aire condicionat,... pensava jo. La metgessa, malgrat trobar-me bé em va demanar una analítica. I s’hi va destapar el pastís, i dolç, ben dolç.
Sense antecedents familiars, la cosa igual té més a veure amb l’edat, l’obesitat, l’alimentació, el sedentarisme. Jo, que mai he sigut home d’excessos, estava més que sorprés. De fet, durant uns quants dies, em vaig omplir el cap de cabòries. I entre això, i les preceptives visites mèdiques, ni tenia temps ni el cap estava per escrits, com podeu comprendre.
Ara, amb la dieta de 1.800 calories en marxa, amb la visita a l’oftalmòloga, ja amb resultat tranquil·litzador, i amb resultats a la vista, sembla que ja he trobat el moment de reprendre el bloc.
De la meua nova situació vital, el primer colp va ser en anar al supermercat, i haver de llegir cada etiqueta dels productes, veure’n els components... Un canvi de xip necessari, i que hauré de controlar per vida. Bon vent, i barca nova (per a mi)!

Canviant de tema: per cert, ja veig que fins i tot algun estranger hi ha entrat i deixat el seu post, amb interessos comercials, supose.