Un altre reportatge, ara educatiu, que no hem pogut veure perquè no ens deixen veure la TV3.
Cliqueu ací.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris TV3. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris TV3. Mostrar tots els missatges
dimarts, 3 de maig del 2011
TV3: Una relació sense senyal
Gràcies als censors "mas-modelnos-del-mundo-mundial" que patim a terres valencianes, m'imagine que la major part de vosaltres no haureu pogut gaudir d'aquest reportatge de la TV3 sobre el tall del senyal a casa nostra.
Cliqueu ací.
Cliqueu ací.
dijous, 24 de febrer del 2011
Actuem!
Us adjunte un enllaç i us copie un arxiu amb la queixa al Síndic pel tancament de TV3.
Només heu d’anar a l’enllaç, emplenar les dades i adjuntar el text de més avall com a document, ja que el text sencer no cap a l’espai de la queixa i dóna error.
http://www.elsindic.com/va/presentar-una-queixa-sense-signatura-digital.html
Que no siga per un minut del nostre temps.
Per la nostra llibertat d’expressió, per la nostra cultura i per la nostra llengua.
Molt hem d’aprendre dels africans encara...
Baixeu-vos el document en Word clicant ací.
I ací teniu el text a adjuntar com a document:
QUEIXA PEL TANCAMENT DE LA TV3
EXPOSE:
Que la Generalitat Valenciana a través de la DIRECCIÓ GENERAL DE PROMOCIÓ INSTITUCIONAL, ha obert diversos expedients sancionadors a l’entitat cultural Acció Cultural del País Valencià i la Fundació Ramon Muntaner, per les emissions de la Televisió Pública Catalana en aquestes terres, a través de la xarxa de repetidors existents al País Valencià. Havent-se acordat com mesura provisional el cessament de les emissions.
Per això, el 9 de desembre de 2007 funcionaris de la Generalitat Valenciana entraren al repetidors situats a la Carrasqueta i el 28 de novembre de 2008 als repetidors d’Alginet i la Llosa de Ranes; i precintaren els equips electrònics, tallant-se lògicament des d’aleshores les emissions de la televisió pública catalana, que des de fa més de vint anys es rebia amb total normalitat en aquestes terres.
Que amb eixa acció s’han vulnerat els drets fonamentals recollits a l’article 20.1 a) i d) de la CE a expressar i difondre lliurement els pensaments, idees i opinions mitjançant la paraula, l’escrit o qualsevol altre mitjà de reproducció i a comunicar o rebre lliurement informació veraç per qualsevol mitjà de difusió, drets que d’acord amb la Constitució no poden restringir-se mitjançant cap censura prèvia, que tenen el seu límit en la resta de drets fonamentals, especialment l’honor, la pròpia imatge i la protecció de la joventut i la infantesa i només podrà acordar-se el segrest de comunicacions, enregistraments i altres mitjans d’informació en virtut de resolució judicial.
Que amb eixa acció s’ha vulnerat, igualment, La Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries ratificada per l’Estat espanyol, en ser les emissions en llengua catalana, anomenada valencià a l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, també s’està afectant al dret a la reciprocitat de les emissions televisives realitzades en llengües minoritàries tal i com estableix l’article Art.11 2. “ Las Partes se comprometen a garantizar la libertad de recepción directa de las emisiones de radio y de televisión de los países vecinos en una lengua hablada de manera idéntica o parecida a una lengua regional o minoritaria, y a no oponerse a la retransmisión de emisiones de radio y de televisión de los países vecinos en dicha lengua…
Que la mesura de la Generalitat Valenciana resulta contrària a la llibertat de prestació de serveis reconeguda a l’article 59 i següents del Tractat UE, (actualment article 49 CE, després de la seua modificació) i a la Directiva 89/552/CEE de Televisió sense fronteres que garanteix la llibertat de difusió, la llibertat de recepció de les emissions de TV i la llibertat d’elecció de cadenes en l’àmbit de la UE., està prohibida la introducció de restriccions i s’haurien de suprimir les restriccions existents.
Que els Jutjats del Contenciós Administratiu núm. 2 de Castelló amb data 08/01/2008 respecte del repetidor situat al Bartolo; els jutjats núm. 2 amb data 20/04/2007 i núm. 4 de València amb data 20/02/2008 respecte del repetidor situat al Montdúver i núm. 5 de València amb data 13/10/2008 respecte del repetidor de la serra de la Perenxisa, deneguen en tots els casos respectius l’autorització d’entrada per resultar desproporcionada la mesura en relació a l’objectiu perseguit, perquè no s’apreciava cap dany per a l’interés públic pel fet de mantenir les emissions, perquè s’emeten programes d’una televisió pública d’una comunitat autònoma i no d’una televisió clandestina i perquè, per contra, si es tancaren, podrien veure’s afectats drets fonamentals com ara el dret a comunicar o rebre informació mitjançant qualsevol mitjà de difusió.
Que considerem un contrasentit i una burla de les institucions que al mateix temps que s’ha dut a terme l’execució forçosa d’eixa ordre de cessament, el Govern valencià i el Govern català exposen públicament als mitjans de comunicació que s’està negociant perquè les televisions respectives puguen veure’s a tot el territori.
És per tot l’anterior que,
SOL•LICITE la intervenció del Síndic de Greuges, perquè commine la Generalitat Valenciana a respectar els drets esmentats.
Només heu d’anar a l’enllaç, emplenar les dades i adjuntar el text de més avall com a document, ja que el text sencer no cap a l’espai de la queixa i dóna error.
http://www.elsindic.com/va/presentar-una-queixa-sense-signatura-digital.html
Que no siga per un minut del nostre temps.
Per la nostra llibertat d’expressió, per la nostra cultura i per la nostra llengua.
Molt hem d’aprendre dels africans encara...
Baixeu-vos el document en Word clicant ací.
I ací teniu el text a adjuntar com a document:
QUEIXA PEL TANCAMENT DE LA TV3
EXPOSE:
Que la Generalitat Valenciana a través de la DIRECCIÓ GENERAL DE PROMOCIÓ INSTITUCIONAL, ha obert diversos expedients sancionadors a l’entitat cultural Acció Cultural del País Valencià i la Fundació Ramon Muntaner, per les emissions de la Televisió Pública Catalana en aquestes terres, a través de la xarxa de repetidors existents al País Valencià. Havent-se acordat com mesura provisional el cessament de les emissions.
Per això, el 9 de desembre de 2007 funcionaris de la Generalitat Valenciana entraren al repetidors situats a la Carrasqueta i el 28 de novembre de 2008 als repetidors d’Alginet i la Llosa de Ranes; i precintaren els equips electrònics, tallant-se lògicament des d’aleshores les emissions de la televisió pública catalana, que des de fa més de vint anys es rebia amb total normalitat en aquestes terres.
Que amb eixa acció s’han vulnerat els drets fonamentals recollits a l’article 20.1 a) i d) de la CE a expressar i difondre lliurement els pensaments, idees i opinions mitjançant la paraula, l’escrit o qualsevol altre mitjà de reproducció i a comunicar o rebre lliurement informació veraç per qualsevol mitjà de difusió, drets que d’acord amb la Constitució no poden restringir-se mitjançant cap censura prèvia, que tenen el seu límit en la resta de drets fonamentals, especialment l’honor, la pròpia imatge i la protecció de la joventut i la infantesa i només podrà acordar-se el segrest de comunicacions, enregistraments i altres mitjans d’informació en virtut de resolució judicial.
Que amb eixa acció s’ha vulnerat, igualment, La Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries ratificada per l’Estat espanyol, en ser les emissions en llengua catalana, anomenada valencià a l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, també s’està afectant al dret a la reciprocitat de les emissions televisives realitzades en llengües minoritàries tal i com estableix l’article Art.11 2. “ Las Partes se comprometen a garantizar la libertad de recepción directa de las emisiones de radio y de televisión de los países vecinos en una lengua hablada de manera idéntica o parecida a una lengua regional o minoritaria, y a no oponerse a la retransmisión de emisiones de radio y de televisión de los países vecinos en dicha lengua…
Que la mesura de la Generalitat Valenciana resulta contrària a la llibertat de prestació de serveis reconeguda a l’article 59 i següents del Tractat UE, (actualment article 49 CE, després de la seua modificació) i a la Directiva 89/552/CEE de Televisió sense fronteres que garanteix la llibertat de difusió, la llibertat de recepció de les emissions de TV i la llibertat d’elecció de cadenes en l’àmbit de la UE., està prohibida la introducció de restriccions i s’haurien de suprimir les restriccions existents.
Que els Jutjats del Contenciós Administratiu núm. 2 de Castelló amb data 08/01/2008 respecte del repetidor situat al Bartolo; els jutjats núm. 2 amb data 20/04/2007 i núm. 4 de València amb data 20/02/2008 respecte del repetidor situat al Montdúver i núm. 5 de València amb data 13/10/2008 respecte del repetidor de la serra de la Perenxisa, deneguen en tots els casos respectius l’autorització d’entrada per resultar desproporcionada la mesura en relació a l’objectiu perseguit, perquè no s’apreciava cap dany per a l’interés públic pel fet de mantenir les emissions, perquè s’emeten programes d’una televisió pública d’una comunitat autònoma i no d’una televisió clandestina i perquè, per contra, si es tancaren, podrien veure’s afectats drets fonamentals com ara el dret a comunicar o rebre informació mitjançant qualsevol mitjà de difusió.
Que considerem un contrasentit i una burla de les institucions que al mateix temps que s’ha dut a terme l’execució forçosa d’eixa ordre de cessament, el Govern valencià i el Govern català exposen públicament als mitjans de comunicació que s’està negociant perquè les televisions respectives puguen veure’s a tot el territori.
És per tot l’anterior que,
SOL•LICITE la intervenció del Síndic de Greuges, perquè commine la Generalitat Valenciana a respectar els drets esmentats.
divendres, 18 de febrer del 2011
El govern valencià no vol llibertat (tampoc d'expressió)
Ja porten temps pegant-li voltes, especialment quan s'acosten cites electorals, que els donen bons rèdits entre la burrera i la ignorància dels valencianets i valencianetes que ells fomenten.
Quan un individu com González Pons s'atreveix a dir que la situació a Espanya és com la d'Egipte, només li hem de recordar que on ell i els seus amics "entratjats" governen, on els patim diàriament, són els "demòcrates" del PP blavenciano els qui tanquen (xe, mira tu, com els dictadors) fòrums de Facebook incòmodes. I també empenyen cap a l'abisme l'única televisió digna que encara es podia rebre a casa nostra, la TV3, aqueixa tele nostrada que ajudàrem a construir amb aquelles butlletes per alçar els repetidors a les nostres serres.
La seguirem veient per Internet, però tindrem en la memòria aquests mals governants, perquè se sàpia qui són. I farem tot el possible per foragitar-los democràticament del poder.
Un dia negríssim per a la llibertat, i per a la nostra llengua.
Recordem-lo.
dijous, 3 de febrer del 2011
Detencions a Egipte
La policia egípcia ha detingut dos membres de l'equip d'Amnistia Internacional al Caire. AI ens demana la signatura pel seu alliberament.
Per altra banda, a policia militar egípcia ha retingut durant cinc hores dos equips del programa "30 minuts" de TV3. El grup, de sis persones, ha pogut tornar a l'hotel cap a dos quarts de nou del vespre d'aquest dijous i el seu director, Eduard Sanjuan, ha explicat els moments d'angoixa en una entrevista al canal 3/24. Amb ell, han estat retinguts Mireia Pigrau, Sandra Rierola, Lluís Jené, Walter Ojeda i Roser Oliver. Tot ha començat quan estaven gravant en un terrat en un barri del Caire i una patrulla els ha vist i els ha aturat. Els han ficat en dos vehicles militars i se'ls han emportat fins a una caserna o una comissaria d'algun altre barri del Caire. A través del Twitter, els responsables del programa han informat del seu alliberament.
Podeu seguir-ho tot a l'especial Revolta al món àrab.
Per altra banda, a policia militar egípcia ha retingut durant cinc hores dos equips del programa "30 minuts" de TV3. El grup, de sis persones, ha pogut tornar a l'hotel cap a dos quarts de nou del vespre d'aquest dijous i el seu director, Eduard Sanjuan, ha explicat els moments d'angoixa en una entrevista al canal 3/24. Amb ell, han estat retinguts Mireia Pigrau, Sandra Rierola, Lluís Jené, Walter Ojeda i Roser Oliver. Tot ha començat quan estaven gravant en un terrat en un barri del Caire i una patrulla els ha vist i els ha aturat. Els han ficat en dos vehicles militars i se'ls han emportat fins a una caserna o una comissaria d'algun altre barri del Caire. A través del Twitter, els responsables del programa han informat del seu alliberament.
Podeu seguir-ho tot a l'especial Revolta al món àrab.
dimecres, 30 de desembre del 2009
La importància del caganer
Perquè no us quedeu despagats els nostàlgics i tradicionals, ací teniu una nadala que destaca la importància del caganer per a fer un pessebre nadalenc com cal.
Es tracta de la nadala de TV3, cantada per Albert Pla, Gerard Quintana, Joan Miquel Oliver, Quimi Portet, Estopa i els Manel.
Es tracta de la nadala de TV3, cantada per Albert Pla, Gerard Quintana, Joan Miquel Oliver, Quimi Portet, Estopa i els Manel.
dilluns, 25 d’agost del 2008
Massa
Efectivament, “més del que és necessari”. I tant s’hi val si a l’adverbi li posem connotacions positives (“Això és massa pa la carabassa”), que és el que sol predominar darrerament en l’ús que en fem, com negatives, com ho podem aplicar a la realitat immediata i mediàtica.
Ja podem afirmar que tot aquest circ que han muntat amb els nostres diners no ha tingut ressò, almenys en les imatges que ens aplegaren als qui no vam voler estar, i que ho veiérem a mitges. Un analfabet audiovisual, en veure la cursa retransmesa per televisió (no per Canal 9, mecatxis!, sinó per la TV3 i per Tele5), no sabia si tenia lloc a València o a Kazakhstan. De fet, als Ecclestone i Cia els la bufa, mentre es puguen omplir el sarró.
De fet, els únics rètols eren els de la publicitat d’uns pneumàtics, d’un banc del nord d’Espanya o d’una empresa de telefonia... però el nom de la ciutat (per cert, només en castellà) tan sols el vam poder llegir a un retolet situat darrere del vencedor. Quasi el mateix temps que la patètica entrega del trofeu que va fer Camps i Rita. Quan s’ha vist que el lliuren dos alhora? La raó és apareixer en la foto. I perquè ells apareguen en la foto, quant dius que ens ha costat? Serà per diners! Per ells, mai no ho sabrem, no patiu.
Em veureu molt preocupat per la pela, però aquest estiu les converses que he escoltat en els bars, en reunions, de boca de gent que no conec gaire o que veig de tant en tant, quasi totes parlaven de la crisi... i del balafiament que fan els polítics amb els diners de tots. La preocupació comença a ser general. I comença a indignar, sobretot si ho comparem amb dades com els llits hospitalaris per mil habitants, les escoles que queden per construir, els serveis socials, els mitjans de transport... tot allò que ens afecta com a ciutadans, és a dir, el que és important i no superflu com aquestes bufes de pato.
Massa soroll i contaminació acústica.
Massa atacs lingüístics: “Valencia street circuit”, quina coentor, quin fàstic! “Tenemos la fórmula”, sí però del conreu de la banalitat.
Massa poques explicacions i aclariments econòmics (d’allò del Papa encara n’esperem un descàrrec, senyor Camps!)
Massa negocis tèrbols d’Agag i els seus amiguets populars.
Massa amagar les queixes del veïnat afectat.
Massa desgavells i destrellats.
Massa.
I, per cert, ha guanyat un tal Massa. Felipe de nom.
No tinc paraules.
divendres, 9 de maig del 2008
Reporters sense Fronteres inclou al seu informe anual el tancament de repetidors de TV3 com un atac a la llibertat d’expressió
Gent objectiva, amb vista i sense acritud, com és la reconeguda associació Reporters sense Fronteres, ha inclòs, en el cas de l’Estat Espanyol, en el seu Informe 2008, el tancament del repetidor de la Carrasqueta, perpetrat per la Generalitat Valenciana contra l’emissió de TV3 al País Valencià, repetidor propietat d'Acció Cultural del País Valencià i que vam pagar a escoti un grapat de ciutadans i ciutadanes conscients.
No cal que vinguen de fora per dir-nos el que és un atac a la llibertat d’expressió, disfressada sempre de tèrboles defenses d’una suposada identitat i d’una legalitat que, com es veu, al món té un altre nom, que coincideix amb el que nosaltres diem.
Llegiu-ho. I, perquè no digueu que no n’hi ha de tot, també està inclòs a l’esmentat informe el cas de Cristina Peri Rossi i el de José Couso.
dimecres, 12 de desembre del 2007
6W i una censura
Els fets
La Generalitat Valenciana ha precintat el repetidor de TV3 que Acció Cultural del País Valencià té a la Carrasqueta.
No podem dir que ens ha sorprés, no, perquè de gent com aquesta ens ho podem esperar això i més. I si estem equivocats, a veure si els ix alguna dissidència interna, i que ho faça públic.
Què?
Una censura, un atac a la llibertat d’expressió, un atac contra el valencià/català (no deixem que se’ns apropien de totes les denominacions autòctones de la nostra llengua).
Fa anys, quan sorgia algun problema amb la llengua dels valencians que volíem fer-ne ús, sempre hi havia imbècils que ens volien fer creure que es tractava d’un problema tecnològic o informàtic, com si parlar valencià i progrés foren termes contraposats. Mentida podrida. Aquelles excuses de malpagador ja milers (milions potser) d’usuaris de la nostra llengua ens hem encarregat de desmentir-ho, amb fets, convertint el català en una de les llengües minoritzades més emprades a Internet. I ells, analfabets de mena, no ens ho perdonen.
Quan al País Valencià vam pagar a escoti els repetidors de la TV3 amb què Acció Cultural ens va obrir una finestra al món, aquesta gentola entre d’altres fal·làcies va llançar allò de l’”or català”.
Qui?
Ells, que bé que veien els partits de futbol que “la catalana” oferia, i nosaltres no els retréiem res, com a demòcrates que som.
Ells, que malbaraten els diners de tots (ja han pagat el lloguer de la plaça de bous de Xàtiva?), que fomenten les seues televisions aduladores, a més d’il·legals i pornogràfiques, però d’amics (menuda runa ens ve amb les concessions de TDT que han repartit) i en algun idioma distint al dels valencians.
Ells, els qui s’omplin la boca de valenciania (i ara tenen la barra d’emetre’n carnets!), i només parlen en el nostre bell catalanesc quan alguns insistim fent ús dels nostres drets individuals i com a poble, i continuen instal·lats en l’autoodi que el professor Rafael Ninyoles va estudiar tan bé.
Ells, que no han passat cap examen de democràcia, i ara volen donar-nos lliçons i ficar-nos el braç dins la mànega! De quina negra cova de la història vénen? (m’estalviaré una resposta que tots teniu en ment)
Són gent amb molts complexos, i sectaris. Però els hem d’advertir perquè no es confonguen: guanyar unes eleccions no els dóna dret a res més que governar, encara que ells consideren que en compte de governar, “manen”. I amb aqueixa concepció pre- i antidemocràtica es pensen que tenen dret a esclafar els drets de les persones.
I hi ha el límit de la dignitat humana. El de la nostra dignitat individual i com a poble.
Com?
Amb nocturnitat i ... Com defineix de bé la nostra llengua una acció tan vil.
De tota manera sobta com són d’arnades i antiquades les seues formes de censurar, encara que ho vulguen disfressar de decisions judicials. Usen la justícia per a fins partidistes, mai per al bé general.
A un món en què fins i tot les tabaqueres saben que la manera d’ofegar les dissidències és colgar-les sota un allau d’informació irrellevant, enmig d’un muntó de televisions afins, aquests grollers imitadors de Goebbels, preparen el camí amb una repetició constant de mentides i exabruptes fins que la plebs ignorant se les crega.
Però obliden que només podran enganyar tots durant un cert temps, uns pocs durant tot el temps, però que tinguen clar que no poden enganyar a tots durant tot el temps.
I, a la fi, empren la força, tanquen el canal, ofeguen una manera intel·ligent de fer televisió, una manera plural de veure el món. (Un dia haurem de parlar ben críticament del fenomen televisiu a la nostra societat)
Així la ciutadania ens estalviarem de gaudir d’unes sàtires polítiques com les de Polònia, no siga cosa que ens pegue per descollonar-nos de com resulten de ridículs els nostres governants d’ací i d’ara.
On?
Posar un cadenat a les ones hertzianes no em direu que no resulta patètic, en un món en què ara, amb tanta tecnologia a l’abast que tot ho pot facilitar, mentre apleguen nous mitjans de comunicació als racons més insospitats del planeta, ací i a Veneçuela es dediquen a censurar televisions, tal i com fan a Internet a Xina o Myammar.
Quan?
En vespres electorals, amb el 9 de març de 2008 a la vista. No dubten en usar tots els seus àmbits de poder per atacar el govern central o el de Catalunya. I així ja portem quasi quatre anys! Quin mal perdre que té aquesta gent!
Volen que els votants valencians no tinguem l’oportunitat de veure que a Catalunya hi ha una altra manera de fer política (el “dimoni del tripartit”, en la seua retafila d’eslògans repetitius)
Per què?
Per autoodi. Si s’atreveixen a dir “andaluz que habla catalán” a un ministre valencianoparlant de Carlet, podem deduir que el seu model de valencià és el d’un nascut a Cartagena o a Motilla del Palancar, per exemple, i que no han fet mai cap esforç per exercir de valencià, ni parlar-lo ni entendre’l.
El nostre concepte cívic és més ampli: els que hem nascut o vivim ací però amb voluntat d’integrar, d’usar la llengua per a comunicar.
Ho fan per reduir l’àmbit de la nostra llengua, esmicolar-la, fragmentar-la, que no tinguem noció d’altres accents, ni de les dimensions del nostre poble i de la nostra llengua i cultura.
I una coda
Segurament haurem de fer una bona reflexió, individual i col·lectiva i actuar en conseqüència, implicar-nos més en moviments ciutadans, en fer campanya activa.
No serà procés d’un dia.
Però no deixem que ens arrabassen les paraules, que no ens furten el dret a encendre la tele o apagar-la, i a veure TV3 o Euskal Telebista, o Popular TV.
Això ho volem decidir nosaltres.
La Generalitat Valenciana ha precintat el repetidor de TV3 que Acció Cultural del País Valencià té a la Carrasqueta.
No podem dir que ens ha sorprés, no, perquè de gent com aquesta ens ho podem esperar això i més. I si estem equivocats, a veure si els ix alguna dissidència interna, i que ho faça públic.
Què?
Una censura, un atac a la llibertat d’expressió, un atac contra el valencià/català (no deixem que se’ns apropien de totes les denominacions autòctones de la nostra llengua).
Fa anys, quan sorgia algun problema amb la llengua dels valencians que volíem fer-ne ús, sempre hi havia imbècils que ens volien fer creure que es tractava d’un problema tecnològic o informàtic, com si parlar valencià i progrés foren termes contraposats. Mentida podrida. Aquelles excuses de malpagador ja milers (milions potser) d’usuaris de la nostra llengua ens hem encarregat de desmentir-ho, amb fets, convertint el català en una de les llengües minoritzades més emprades a Internet. I ells, analfabets de mena, no ens ho perdonen.
Quan al País Valencià vam pagar a escoti els repetidors de la TV3 amb què Acció Cultural ens va obrir una finestra al món, aquesta gentola entre d’altres fal·làcies va llançar allò de l’”or català”.
Qui?
Ells, que bé que veien els partits de futbol que “la catalana” oferia, i nosaltres no els retréiem res, com a demòcrates que som.
Ells, que malbaraten els diners de tots (ja han pagat el lloguer de la plaça de bous de Xàtiva?), que fomenten les seues televisions aduladores, a més d’il·legals i pornogràfiques, però d’amics (menuda runa ens ve amb les concessions de TDT que han repartit) i en algun idioma distint al dels valencians.
Ells, els qui s’omplin la boca de valenciania (i ara tenen la barra d’emetre’n carnets!), i només parlen en el nostre bell catalanesc quan alguns insistim fent ús dels nostres drets individuals i com a poble, i continuen instal·lats en l’autoodi que el professor Rafael Ninyoles va estudiar tan bé.
Ells, que no han passat cap examen de democràcia, i ara volen donar-nos lliçons i ficar-nos el braç dins la mànega! De quina negra cova de la història vénen? (m’estalviaré una resposta que tots teniu en ment)
Són gent amb molts complexos, i sectaris. Però els hem d’advertir perquè no es confonguen: guanyar unes eleccions no els dóna dret a res més que governar, encara que ells consideren que en compte de governar, “manen”. I amb aqueixa concepció pre- i antidemocràtica es pensen que tenen dret a esclafar els drets de les persones.
I hi ha el límit de la dignitat humana. El de la nostra dignitat individual i com a poble.
Com?
Amb nocturnitat i ... Com defineix de bé la nostra llengua una acció tan vil.
De tota manera sobta com són d’arnades i antiquades les seues formes de censurar, encara que ho vulguen disfressar de decisions judicials. Usen la justícia per a fins partidistes, mai per al bé general.
A un món en què fins i tot les tabaqueres saben que la manera d’ofegar les dissidències és colgar-les sota un allau d’informació irrellevant, enmig d’un muntó de televisions afins, aquests grollers imitadors de Goebbels, preparen el camí amb una repetició constant de mentides i exabruptes fins que la plebs ignorant se les crega.
Però obliden que només podran enganyar tots durant un cert temps, uns pocs durant tot el temps, però que tinguen clar que no poden enganyar a tots durant tot el temps.
I, a la fi, empren la força, tanquen el canal, ofeguen una manera intel·ligent de fer televisió, una manera plural de veure el món. (Un dia haurem de parlar ben críticament del fenomen televisiu a la nostra societat)
Així la ciutadania ens estalviarem de gaudir d’unes sàtires polítiques com les de Polònia, no siga cosa que ens pegue per descollonar-nos de com resulten de ridículs els nostres governants d’ací i d’ara.
On?
Posar un cadenat a les ones hertzianes no em direu que no resulta patètic, en un món en què ara, amb tanta tecnologia a l’abast que tot ho pot facilitar, mentre apleguen nous mitjans de comunicació als racons més insospitats del planeta, ací i a Veneçuela es dediquen a censurar televisions, tal i com fan a Internet a Xina o Myammar.
Quan?
En vespres electorals, amb el 9 de març de 2008 a la vista. No dubten en usar tots els seus àmbits de poder per atacar el govern central o el de Catalunya. I així ja portem quasi quatre anys! Quin mal perdre que té aquesta gent!
Volen que els votants valencians no tinguem l’oportunitat de veure que a Catalunya hi ha una altra manera de fer política (el “dimoni del tripartit”, en la seua retafila d’eslògans repetitius)
Per què?
Per autoodi. Si s’atreveixen a dir “andaluz que habla catalán” a un ministre valencianoparlant de Carlet, podem deduir que el seu model de valencià és el d’un nascut a Cartagena o a Motilla del Palancar, per exemple, i que no han fet mai cap esforç per exercir de valencià, ni parlar-lo ni entendre’l.
El nostre concepte cívic és més ampli: els que hem nascut o vivim ací però amb voluntat d’integrar, d’usar la llengua per a comunicar.
Ho fan per reduir l’àmbit de la nostra llengua, esmicolar-la, fragmentar-la, que no tinguem noció d’altres accents, ni de les dimensions del nostre poble i de la nostra llengua i cultura.
I una coda
Segurament haurem de fer una bona reflexió, individual i col·lectiva i actuar en conseqüència, implicar-nos més en moviments ciutadans, en fer campanya activa.
No serà procés d’un dia.
Però no deixem que ens arrabassen les paraules, que no ens furten el dret a encendre la tele o apagar-la, i a veure TV3 o Euskal Telebista, o Popular TV.
Això ho volem decidir nosaltres.
LA VALL D’ALBAIDA VOL TV3!!!
DIVENDRES 14 DE DESEMBRE
20:00 H. PLAÇA MAJOR D’ONTINYENT
Subscriure's a:
Missatges (Atom)