Futbol i coloms: uns tant i altres tan... gens

En un dia en què cal felicitar l’afició del València CF (ni puc ni vull felicitar directius profitosos, polítics oportunistes dels guanys d’altres, entrenadors quadriculats, jugadors apessebrats...), permeteu-me que us oferisca una pinzellada diferent.
Resulta evident el contrast entre el tracte que rep als mitjans de comunicació un “esport” (negoci més aïnes) com el futbol i, qualsevol dels esports anomenats “valencians”, que és igual que condemnar-los a la segona... o a la cinquena divisió del prestigi.
Entre periodistes que no entenen del tema, i que són esports o aficions rurals, ja està servida la discriminació negativa en el tracte. La pilota valenciana només apareix a Punt 2, i de manera ben digna tot siga dit, com quasi tot el que fan els del ghetto del segon canal autonòmic. A la premsa, Levante-EMV o Mundo CVA són els únics que se’n fan un xicotet ressò cada setmana.
Resulta encara més sagnat, encara que mobilitzen centenars de persones un dia entre setmana, el maltracte que pateix la colombicultura. Els coloms esportius, debatent-se entre esport i afició, no tenen qui els done veu. I són de poble, per a més inri.
Una afició que requereix una bona dosi de paciència, de dedicació, i que també corre el perill de la mercantilització. Abandonats de la mà, no sé si de Déu, però sí dels mitjans de comunicació anomenats valencians, també pateixen altres mals.
I ací permeteu-me que em clave amb els directius de la Federació que, presa dels seus prejudicis ideològics i que es deixen dur pels politicastres de torn, no han fet mai una aposta per la valencianització lingüística d’un esport tan valencià, i que hem exportat.
Resulta punyent, i patètic eixos cartells de “Campeonato provincial de Valencia”. Segurament són reflex d’un mal de tota la nostra societat: l’autoodi mai superat.
És una delícia veure com en els noms dels coloms, que pengen als taulons dels casinos dels nostres pobles, conviuen el casolà “Cacau i tramús” amb el foraster de qualsevol futbolista de moda.
Permeteu-me, doncs, que tal i com he fet amb el futbol, felicite des d’ací tots aqueixos homes i dones que mantenen viva aquesta tradició tan nostra.
I tot açò em ve al cap aquest dies, quan veig el sarau que porten colombaires amunt i avall, seguint la solta, comptabilitzant els punts, gaudint a l’aire lliure de la Vall.
Amunt colombaires!

Visca el Barça!

Jo, de qüestions futboleres, la veritat és que passe prou. M’agrada un bon partit de futbol, però seguir tot l’enrenou mediàtic i histèric, me la sua, com sol dir-se habitualment.
De xicotet vaig aplegar a dur una samarreta del València, subministrada pel Tio Corones, de Bèlgida, que alguns vam conéixer venent vetes-i-fils de manera ambulant amb el seu Renault 4L. Recorde fins i tot que una vegada em va dur un escut d’aquells que les mares ens cosien a la samarreta. Per cert, un escut del València amb les lletres brodades sobre fons blanc.
Després ja sabeu que, amb el blaverisme, de manera subreptícia, els carcorros valensianos li van afegir el blau. No vull dir que allò fóra decisiu, però em va ajudar a distanciar-me del club.
Amb el temps he tingut i tinc al cor, sense massa passions, un parell de clubs, o tres si m’apureu, pels quals m’he alegrat sempre: pel València CF, pel Barça i pel Llevant. El Vila-Real em pilla un poc més llunyà, i l’Alcoià té el carisma dels vençuts, però que mantenen el coratge. I de tots me n’alegre, especialment quan a qui derroten és a aqueix prepotent i feixistoide Madrid, afavorit constantment per tots els mitjans de comunicació espanyols, alguns dels quals també paguem nosaltres, per cert.
He de dir que, per qüestions idiomàtiques i nacionals, em sent més a prop pel que ha significat i significa el Barça, que no aquest València falleritzat i castellanitzat. I de les directives, perdoneu, però no em mereixen massa confiança, en aquest món futbolístic tan mercantilitzat.
Bé, i tot açò venia perquè m’acaben d’enviar una bona notícia: la Penya Barcelonista de Montaverner, que va arrancar per allà al 2000, té una pàgina web en condicions. Ara espere que la mantinguen actualitzada, i que periòdicament ens informen de les activitats que duen endavant.
De moment, enhorabona!