Montaverner Street Trial Circuit

No sé si vosaltres sereu molt de rally, però ara teniu una magnífica ocasió d’experimentar noves sensacions en el Montaverner Street Trial Circuit. El de València resulta patètic al costat del recentment encetat als carrers del nostre poble, perquè hi ha una emoció afegida: és un circuit mòbil, canviant al llarg del dia. Quina xulada!
Si matineu, ben enjornet el camió de repartiment posa el primer punt d’excitació viària: talla quan vol la pujada del carrer Alacant i ens obliga (sí, reconec que he pecat, ara que ningú ens llig) a pujar en contradirecció pel carrer Puntarró cap amunt.
Ja queda en l’oblit la polseguera de les obres de cercavila pels voltants del cementeri, però encara hi queda una fita emblemàtica: el carrer Mare de Déu de Loreto, convertit en una cursa d’obstacles en l’encreuament amb el carrer Nou. I si els que han de creuar són malalts que van al centre de Salut, que matinen, o que els baixen amb grua. Sinó, “p’a què es posen malalts?”, o perquè tenen mobilitat reduïda. Fer astrici a l’alba és d’allò més recomanable, o això diuen els metges.
Però el millor estava per aplegar.
Despús-ahir, a més, els despistats conductors, i acalorats vianants, que n’hi ha per a guapos i valents, pel matí podien eixir pel carrer Benicadell a la carretera, que ara serà carrer. A migdia ja resultava impossible. I si venies de deixar els xiquets de l’escola, al final de l’avinguda de les escoles, també tallada, desvia’t per la part de dalt de les Casetes, fins el polígon, i per davant de l’auditori, enfila pel camí Gandia i torna-te’n cap a la carretera (o el que queda d’ella).
Però, sorpresa! Un escoltet: no us fieu d’aqueixos cartellets impresos amb amor i embolcallats en fundes de plàstic i enganxats amb cello a les tanques metàl•liques. Els han posat per enganyar-vos: els camioners que entren i ixen de la zona de guerra de l’excarretera, deixen la tanca orientada cap on volen. I no vegeu com és d’emocionant que vulgues seguir cap a València i, oi, làs! La fletxa t’encara cap a la vorera en direcció al camí d’Ontinyent. O puges per un lloc en què està prohibit (perquè l’han tallat davant del convent) i t’indique “Alicante” en direcció cap al polígon industrial ‘la Cava’. “A li cante?”. “A li balle”, m’entren ganes de dir. I que no es despiste un tràiler que volia anar al polígon, o el del vidre es plantifique com li rote!
I qui aconseguisca eixir del poble en deu minuts rebrà una palmaeta de Diputació, que per això i per a Madonna sí que té diners. I també per a la gespa artificial.
Ara parlem seriosament: eren necessàries les obres, però la coincidència de tanta obra, per no afegir les de particulars, que també compliquen un poc el panorama circulatori, crec que mereix una millor coordinació.
I una substancial millora en la senyalització.
De res.

Si voleu tindre'n més informació, consulteu aquesta notícia de Vilaweb Ontinyent.

Punt i coma

I no punt i a banda, ni punt i seguit. El que vull dir és que en l’afer de la presumpta moció de censura, la cosa continuarà. I a no tardar. Entre altres coses perquè l’ajuntament no pot continuar així.
En la retreta alguna filà ja se’n feia ressò malhumorat dels esdeveniments, com no podia ser d’altra manera.
Hui, 9 de setembre de 2008 la premsa ha parlat del poble. I ja us podeu imaginar per què.
Levante-EMV parla d’avortament (“El desacuerdo entre el PP i el ex edil del PSOE aborta la moción de censura en Montaverner”). Las Provincias ho titula així: “Un ex concejal del PSPV rechaza la alcaldía de Montaverner que le ofrecía el PP”. El Mundo CVA, categòric, afirma que “El concejal díscolo del PSPV en Montaverner rectifica y frena una moción de censura con el PP”.
Totes les informacions (o presumptes informacions, per ser exactes) tenen un mateix origen: el pamflet del PP repartit aquest dies pel poble. Sense el blau falange de fons i amb lletra roja, per si de cas cau algun despistat. I en paper setinat, com es fa en les grans promocions comercials.
Supose que ja rebran la contestació política que es mereixen, i a no molt tardar. Només un primer incís: sols parlen de vots, de qui governa, i en quines xifres, però de forment ni un gra. On estan les seues propostes? Ni una ni mitja: només “lleva’t que jo em pose”. No fan cap crítica constructiva. Si se suposa que volen governar, primer hauran de tindre el que legalment els fa falta, és a dir, majoria suficient en la casa de la vila, i, també, concretar què volen fer amb el suposat govern.
Curiosament, en la seua malaltissa fixació, a qui més ataquen és al regidor de Compromís per Montaverner. Igual és que des de ben enjorn, abans de les eleccions, amb el seu llenguatge ja desqualificaven aquesta opció: “extremistes, etc”. Ara li diuen, i sense cometes, “dictador” a Pep per presentar mocions amb caràcter d’urgència. Precisament el que fa CpM és usar un mecanisme que legalment permet aportar propostes de govern sense estar en el govern. I ells? Res de res, una nul·la oposició.
Tanta malícia (“malícsia”, com ens agrada dir als muntavernins) només pot vindre perquè CpM té les idees ben claretes de qui ha de governar i amb quins paràmetres. I el PP local navega ben lluny de la bona voluntat i de les idees de progrés.
Ara, d’una formació decidida a saltar-se quan els convé el pacte antitransfuguisme, que ells van signar tan pomposament, què podem esperar la ciutadania? Això: “arrancà de burro, parà de rossí”.
De la premsa i les realitats que construeixen o s’inventen en parlarem en un altre post, si us sembla.

Llums i foscors a la retreta de Montaverner 2008

Aquest divendres 29 d’agost Montaverner acabava les seues festes de 2008 amb la retreta dels moros i cristians, ja que, els festers inexistents d’enguany no hi van poder participar.
Tal i com podreu comprovar al reportatge fotogràfic que he penjat, la crítica ha anat de ple a coses locals, sense perdre de vista les referències foranes d’alguns dels temes. Per a mi, el millor de la nit, les crítiques d’àmbit muntaverní. I, no ho amague: Boniquets i Tuaregs Dones s’emporten la palma, encara que els Morotunos enguany s’ho han treballat també de debò. M’ha desagradat, també ho he de dir, la posada en escena dels Taverners, amb insults innecessaris i tot. Semblava que més per divertir al personal i divertir-se, “anaven de pet”, com sol dir-se. Un regonet i madurar un poc els fa falta.
Els Boniquets, la primera comparsa cristiana en desfilar, sota el lema “Cuéntame cómo pasó... y la historia se repite. Montaverner fa 30 anys”, va caricaturitzar la situació política a l’ajuntament, recordant un altre episodi d’aquella època, amb foto de la burla que ells ja en feren d’allò. Potser sobraven algunes paraules grosses, però s’ha d’entendre que en tota representació satírica els valencians no hem de perdre l’humor, encara que no siga “políticament correcte”.
‘Contra la inseguretat i la corrupció, SuperConquer en acció’ va ser l’encapçalament dels Conqueridors, amb crítiques a un robatori patit pels Morotunos.
Les Cides s’hi van disfressar de pirates amb ‘La perla negra’, no entenc molt bé quina gràcia té això.
Els darrer cristians, els Taverners van criticar la inexistència de festers enguany, i les errades en el programa imprés amb una pancarta que resava ‘Com el llibre de festes anunciava, ací està l’acte que s’esperava’.
Les comparses de moros, encapçalades pels Morotunos, amb ‘Cementeri Circuit F-1 Montaverner’, representaren una cursa de bòlids com la que alguns jovenets fan als nous carrers recentment asfaltats al voltant del cementeri.
Un drac xinés gegant servia per representar als Al-Zaraques les recents olimpíades de Beijing, amb les corresponents participants en gimnàstica rítmica.
La comparsa Buila, disfressada amb pijames i camisons, convidava a dormir amb música dels Lunnies i un rètol que deia ‘Ai,... la joventut de hui en dia!’
La crítica a la il•luminació, amb leds per estalviar, va ser l’eix central que la comparsa Tuareg Dones va dur a escena, amb la pancarta ‘S’hem quedat despagaes d’estes festes apagaes’.
I per a tancar l’acte, un espectacular autobús de dos pisos va servir a la filà Tuaregs per mostrar tot de simbologia espanyola, banderes i foto amb els seus components vestits amb les samarretes de la selecció espanyola de futbol.
I res més. Això ha sigut la retreta d’enguany i com l’he vista jo.

Montaverner acaba les sues festes amb la retreta

Amb el final del mes d’agost acaben també les festes de Montaverner. Els darrers actes han sigut el trasllat de la Mare de Déu de Loreto a la seua ermita de Colata, i la retreta dels moros i cristians, amb què les filaes s’acomiaden amb bon humor i crítiques fins l’any que ve. Els Boniquets, només amb dos dies de preparació, parodien l’incident de la caiguda del cavall d’un conqueridor a l’entrada.

A la retreta van participar els festers i festeres i les filaes de moros i cristians de la localitat. Mentre que els festers, com fan cada any ve essent tema reiteratiu, criticaven l’ajuntament, i fins i totals fotògrafs que cobriren els actes, les filaes muntavernines han posat amb més o menys encert davant del públic temes especialment locals que creuen d’interés.
Així, els Conqueridors presentaren la seua ‘Super disco Conquer’, amb la qual feien referència als problemes sorgits quan el veïnat els va arribar a enviar la guàrdia civil per les molèsties i sorolls sorgits els caps de setmana del seu casal, molèsties que ben sovint no són provocats per la comparsa, sinó perquè aquesta lloga el seu local per a comiats de solter i d’altres celebracions alienes.
Les Cides, fartes d’haver-se de canviar de local pels preus dels lloguers, han decidit posar en marxa la seua empresa de ‘Reformes i mudances’. Els Taverners presentaren la ‘I Marató Al-Aztació’, on criticaven que, quanta més calor feia en el poble, els càrrecs van fer traure el lleu als músics en una volta per tots els carrers.
Els Boniquets van parodiar la ‘Quadra de cavalls ‘El Mago de Coz’’, en referència a l’accident que va patir a l’entrada de mros i cristians un conqueridor en caure d’una egua de l’empresa Aladino, nom real del ramader alfarrasiner, que també els va servir per parlar d’’Aladí i la egua meravellosa’ o l’eslògan ‘Milloramb vespino queamb un cavall d’Aladino’. Cal destacar que aquesta comparsa cristiana només havia tingut un parell de dies per preparar l’escena.
Al-Zaraques va posaren escena el robatori de què foren objecte durant els dies de festa, quan uns desconeguts els arravataren un dels banderins de la filà.
Buila va escenificar un macro-botellot, amb moteros i controls d’alcoholèmia sui generis.
Les Mores Tuareg, aprofitant l’espot una coneguda marca de cervesa, es disfressaren per afirmar que ‘donde van, triunfan. Que quès?’.
Els Morotunos escenificaren una guarderia, per posar en evidència que davant l’alça de la natalitat, l’escoleta infantil del poble s’està quedant xicoteta.
I els Moros Tuareg van tancar la retreta amb una representació friki-esportiva de la sèrie de dibuixos ‘Oliver i Benji’.
I les festes de 2007 a Montaverner acabaren al polisportiu amb l’orquestra Antàrtida.

Fins l'any que ve!