Festes a Sant Blai 2013

Per tal que hi quede constància de les Festes que Montaverner ha dedicat a Sant Blai aquest 2013, ací us deixe alguns enllaços interessants:
Programa de Festes a Sant Blai 2013

La principal novetat ha estat la representació del Miracle que dóna origen a la festa:
Explicació de la representació del miracle de Sant Blai.


Els Festers d'aquest 2013 s'han obert un compte a Facebook (Festers Montaverner Sant Blai)on podeu seguir les activitats i un recull de fotos de la festa. També podeu consultar la valoració final de festes que han escrit al seu face.

Canal 9 també se nha fet ressò al cap. 35 del programa De festa en festa.

I el nostre rector, José A. Boix, ha penjat el seu exhaustiu àlbum de fotos de la Processó i ball de la bandera.

Per a més informació històrica, també podeu clicar al ritual de la festa actual, que vaig publicar a aquest bloc Colata, i que enguany ha tingut tan bona acollida al grup de Facebook Montaverner.

Un poema, amb retard

El poema, finalment titolat "Montaverner" senzillament, el posa José A. Boix, el rector de la parròquia. El retard, me'l podeu atribuir a mi.
Vosaltres sou els qui ara podeu opinar-ne.
L'autor em confessa que el resultat naix com a resposta a aquell "Apoteosis de Montaverner" que va deixar escrit un rector de finals del segle XIX.
Ací el teniu:

Montaverner,


de José Andrés Boix Boix



Ton pare cristià,
cavaller de Jaume I
el Meu Bernat Taverner
Mon Taverner, ...
ta mare,
ibera del Calvari,
romana de Colata.

Montaverner
més que un sentiment
on el Clariano i l'Albaida
s'abracen i junts,
camí del Xúquer, emprenen
buscant l'Estret de les Aigües,
cercant la mar.


Montaverner,
de l'Església i el seu campanar,
de Sant Joan i Sant Jaume,
dos germans units per Crist.
Montaverner del Crist,
el Crist de la Paciència,
de la Verge de Loreto,
als peus de l'Albaida.
Mirant la Casa de Colata,
el Benicadell
i el Montcabrer.


Montaverner del Calvari
i el Crist de mirada serena,
de la pujada a l'Ermita
entre estacions plenes de vida.
Montaverner,
de les festes de Sant Blai
i el ball de la bandera,
del trasllat de la Verge
i la processó del Crist.


Montaverner,
pont entre València i Alacant
Xàtiva i Albaida,
camí del Cid cap Villena
camí de Jaume I
camí de Vicent Ferrer,
camí que unix
Nord i Sud,
Est i Oest,
camí romà
Camí Reial.


Montaverner,
de blanques cases
plenes de llum,
del carrer Major i Fora,
del carrer Bot i del Forn,
del carrer Ontinyent i de la Font,
del carrer Alacant i Sant Vicent.


Montaverner.
Pla i muntanyós,
com l'estimat baixa
pel carrer Alacant
buscant la seua estimada
a l'Església Parroquial,
ell, alt i elegant,
buscant-la pel carrer Alacant
s'alça el campanar.


Montaverner de les fonts,
la del Povil
amb propietats curatives
la dels Quatre “Xorros”,
baix la mirada dels Ponts
Llarg i Curt,
la de l'Anglés i Ca Blanc
la Sénia i el Llavador.


Montaverner
la de les cases
de Mompó i Camós
de Nàsio i el Teular.
Montaverner.


Lluny el tinter i la ploma,
amb el so del teclat,
dir-te:
vinguí de Riba-roja
tirant de menys
la seua gent
i el seu riu,
el seu pont
i el seu casc antic.
El col•legi de les monges,
el castell i la cisterna,
la Casa de l'Advocat i
el Xalet de Gall,
dels Almenars,
que a l'estiu
a la senyorial casa
de la tia Irene,
Senyoreta de Mompó
uns dies passaven.


Deixí amb tristesa
i de vegades melancolia
l'Aqüeducte Romà
i el Pla de Nadal,
sense oblidar
la capella de la Colònia,
l’estimat Institut
i el campament de Set Aigües.


Ara, tu m'has captivat,
eres acollidora i festera,
com la gent riba-rogera
No tens un riu,
són dos els qui t'envolten
i dos són els pontets
que t'unixen amb el meus
estimats Alfarrasí i Benissuera,
i un viaducte
aproxima els nostres cors.


Et mire i em sembla
estar a la Riba-roja
mora i cristiana,
que s'alça com l'Alhambra
sobre el riu,
fortalesa cristiana.


Montaverner,
la taverna que oferixes
l'encant de la teua gent,
el calor de les comparses,
la vitalitat i jovialitat
del meu centre júnior,
sense oblidar
els grups de comunió
i confirmació,
els matrimonis
i les confraries
i el treball social
amb un ajuntament
obert als necessitats.


Eres tu, Montaverner.
Poble del rei
una vesprada
ja llunyana
et vaig conéixer
i ara sols tinc
una paraula per a tu,
gràcies Montaverner
per ser Montaverner.


Montaverner, 11 d’abril de 2010

El coneixeu?

Efectivament: el segon per l'esquerra és mossén José A. Boix, actual rector de la parròquia de Montaverner. El que passa és que la notícia és nova ("La UPV lidera un pla per a crear un arxiu històric de restauradors"), però la foto és més antiga, quan José complia les seues obligacions a Riba-roja de Túria.
La foto i la notícia les va traure ahir 19 de gener de 2010 el diari Levante-EMV, a la secció Panorama.

I ja han passat les festes de Sant Blai 2009

Encara que enguany no he estat, com que hi ha reporters de categoria al poble, com el rector José A. Boix, un any més pot haver-hi una crònica de les Festes de Sant Blai 2009.
Els festers han sigut: Rafa Mollà Guarner (Capità), Luis Bravo Sanz (Alferis), Sebastián Granero Vidal i Guillermo García Bellvis (Acompanyants).
Els tres sacerdots que presidirem la processó van ser el rector, En José Andrés Boix, el vicari de Muro d'Alcoi En Rafael Fernández, i a qui m'haguera agradat saludar personalment, N'Enrique Sarneguet, que va ser rector de Montaverner als anys 1990-1995, del qual conserve en aquest bloc Colata una entrevista que vaig tindre el plaer de fer-li i que podeu llegir en Viure a l'estiu 1995.
De la festa d'enguany podeu saber-ne més al seu bloc La Font, i podeu contemplar l'extens reportatge fotogràfic que mossén Boix n'ha fet, i que ha tingut l'amabilitat de penjar públicament a Internet.
També podeu rellegir el ritual de la festa que vaig escriure anys enrere clicant ací.
Només anunciar-vos que també s'han fet públics els noms del festers per al proper 2010: Mateo Ferri Arias, Salva Ases Soler, Juan Antonio Granero Benavent i Vicent Santacatalina Juan.
No puc dir-vos amb quina alegria celebre que la Festa dels Fadrins continue amb la puixança que històricament ha demostrat la joventut muntavernina.
L'enhorabona als qui l'han feta realitat enguany i als qui enceten ara l’aventura.

‘La Font’, en web i al correu electrònic

El passat 12 de gener, en un amable correu electrònic, el rector de Montaverner (ara compartit amb Alfarrasí i Benisuera) José Andrés Boix, ens feia saber que, a partir de la data, el setmanari parroquial ‘La Font’, a més de poder-lo llegir al web, ens aplegarà a qui ho desitge en format PDF al correu electrònic, un format amb què, a més de poder arxivar cada número còmodament a l’ordinador, podreu imprimir-vos-el.
Podeu comprovar ambdues versions només clicant als links que us he posat en aquest post.
Només em resta desitjar-li bona sort a José en aquesta nova aventura.

Agraïments

Ara que han passat uns dies de tanta maror al si de la nostra família, i perquè no penseu que he dimitit d’aquest benvolgut bloc Colata , ara és el moment de fer un repàs a aquesta mesada llarga de lluita.
També vull que tingueu clar que a mi, que no tinc cap empatx en criticar allò que em sembla malament, tampoc em cauen els anells per reconéixer aquelles persones i institucions o organismes que fan bé la seua feina. I ara és un bon moment per fer-ne memòria, i ben agraïda.
En primer lloc la meua família i jo estem molt agraïts al Centre de Dia de Montaverner, una institució que tenim la sort de poder si no gaudir, almenys fer-ne ús al nostre poble. Tot el personal, des d’Elisabet en la direcció, fins Javi en el transport, o Mila entre d’altres, s’han sabut comportar d’una manera molt professional, i això als muntavernins ens ha d’enorgullir perquè amb les seues atencions donen una vellesa digna als qui tant han donat per nosaltres abans. No podem oblidar que aquesta iniciativa de l’ajuntament, tant vilipendiada des de la ignorància o la mala fe d’alguna gent que no veu més enllà dels seus curts nassos (una dona es va atrevir a dir-li “Reformatori” davant meu), intenta ara ser imitada per localitats veïnes, ja que disposar d’un servei geriàtric és a hores d’ara un servei essencial. Imprescindible. Llàstima que mon pare només hi poguera acudir un meset, perquè l’home anava ben a gust, ja ho crec.
El segon sentit agraïment va pels nostres serveis sanitaris públics, tant locals com comarcals ( i de Xàtiva), que tingueren un excel•lent tracte i atenció cap a la meua mare, ja malalta, i cap a la família. Informats en tot moment, fins i tot en els terribles moments de comunicar-nos el que mai voldríem haver escoltat, només podem que retre’ls un sentit reconeixement. Gràcies per fer tot el que estava en les vostres mans. Moltíssimes gràcies.
Jo, que no sovintege de fa temps l’església, no puc més que destacar, per la seua humanitat, per la seua encertada manera d’encarar les homilies, defugint tot sectarisme i donant conhort als dolguts vius que hi hem acudit, els dos sermons que hem escoltat al nostre actual rector, José A. Boix. I sé que coincidim en la mateixa apreciació molta més gent que l’escoltàrem. Gràcies, José.
Finalment, com no podria ser d’altra manera, hem d’agrair a tots els amics i amigues, del poble i forasters, vinguts de lluny o del costat de casa, o aquells que us vau quedar tirats pel mal oratge, sense poder acompanyar-nos quan volíeu... als qui us vau assabentar tard, i ens heu visitat, als qui per telèfon o per Internet ens heu escalfat en moments de foscúria. Als qui heu plorat amb nosaltres. Als qui heu sentit com vostres les pèrdues dels nostres estimadíssims Batiste i Isabel. A totes i tots, tant si llegiu açò com si us ho conten, i a aquells que mai en tindreu notícia d’aquest sincer agraïment.
A totes i tots, moltes gràcies, germans.