Plenari, 12; Assemblea CpM, 47

Paradoxal?
Il•lustratiu?
No crec que el cas de Montaverner siga l’únic, però com que és el que ens importa, doncs li haurem de prestar una miqueta d’atenció. A quin extrem ha arribat la democràcia participativa quan la sessió plenària de l’ajuntament del dimecres 16 de juliol només és capaç de reunir 12 persones (inclòs el fotògraf i llevats els regidors)?
Mentrestant, un acte assembleari i participatiu de la formació política Compromís de Montaverner va ser capaç d’aplegar-ne 47 (tot i comptant també el fotògraf i els qui entraven i eixien).
No es tracta de fer una competició numèrica, perquè el més interessant és la qualitat de les distintes reunions. CpM va aconseguir divendres 18 de juliol que acudiren ciutadans i ciutadanes de tots els colors polítics, fins i tot militants socialistes i votants de la dreta local. Fins i tot algun tranuitat rebentaplenaris va poder dir la seua. I la trobada va ser ben aclaridora i constructiva.
A la intervenció del cap de llista, Pep Sanchis, clareta clareta, el personal va poder comentar tot allò que els inquietava. Entre d’altres coses, perquè hi va haver total llibertat de participació i d’expressió. En un amè i àgil debat s’hi van succeir les intervencions del públic, que demanava aclariments que les altres formacions polítiques del poble (PSOE i PP) no aporten.
I a banda de la informació de la Casa de la Vila, la gent va proposar idees sobre com encarar la situació. I, encara més important, ha exigit la reunió mensual que organitza el Compromís, perquè ara saben que tota iniciativa tindrà eixida i serà plantejada a l’ajuntament.
I CpM no renuncia a continuar informant, en aquestes assemblees, amb el butlletí InfoCompromís i per correu electrònic, com fins ara.
No cal dir que Compromís per Montaverner avança per a convertir-se, si no ho és ja, en la veu del poble.

La tronada anava pegant-li voltes

Nuvolades tenebroses s’albiraven a Montaverner. Feia basca, però sense exagerar. Al final van ser quatre gotes, però ben plogudes. Llàstima que anaren mesclades amb terra i el resultat sobre els cotxes els va fer una llàstima. La tronada no va passar a majors, i els rellamps tampoc van fer acte de presència.
“De què parla este ara?”, us preguntareu.
De l’oratge?
Sí, clar.
Del darrer plenari de l’ajuntament de Montaverner?
També.

Aquest dimecres, a la una del migdia hi havia convocada sessió plenària de l’ajuntament muntaverní. Bona entrada de públic. Expectació per la situació en què estava el pati després de defenestrar el PSOE local Joan Calvo a les tenebres exteriors. Expectació per la nova composició de l’equip de govern. Expectació per veure si el PP continuaria veient els bous des de la barrera o saltaria a la plaça.
Al final s’ha imposat molt de trellat, llevat d’algunes paraules creuades, imprescindibles, per altra banda. Chornet, el portaveu socialista ha volgut marcar distàncies en voler parlar a Sanchis, del Compromís per Montaverner, de “Vosté”. Ho ha aconseguit parcialment.
Un rere altre, els punts del plenari han aparegut i, quasi amb la mateixa rapidesa, s’han aprovat, molts d’ells per unanimitat: una adjudicació provisional a l’empresa Clàssica Urbana d’Alzira, el Reglament dels Pressupostos Participatius —amb lleus modificacions del CpM per afavorir-ne la pluralitat—, la declaració de Montaverner com a municipi turístic, etc.
Amb la presentació de dues mocions, amb model prefabricat des dels respectius partits, PSOE i PP s’han llançat la Llei de Dependència a la cara. “Qué malo es Zapatero”, “Desastre de Llei”, “propaganda”, segons la dreta. “Ui què ràcana és la Conselleria de Cotino!”, segons el PSOE.
Chornet, molt hàbilment, s’ha volgut endur la sardina amb l’esquer del Centre de Dia, al qual la Conselleria de Benestar només aporta 80 dels 250 mil euros que costa mantindre’l. Després de moltes matisacions i puntualitzacions —amb les millores proposades per Sanchis, encarades a garantir la suficiència financera en la contractació del personal del Centre, en dotar d’un Pla o protocol municipal, a més de fer-ho saber al Síndic de Greuges, sindicats, associacions de discapacitats, etc.—, sis vots, sis, ho han tret avant. En contra, els quatre de la dreta, enrocats en la consigna emanada del partit.

A partir d’ací CpM s’ha endut la palma, ja que ha aconseguit, amb una bateria de mocions urgents, focalitzar la major part de l’atenció i de les energies del plenari. Amb un Chornet, visiblement molest perquè el Compromís els ha aconseguit trencar el guió. I és que el procediment obliga a sotmetre a votació del plenari la urgència o no de cada tema. En tots els casos les mocions han sigut declarades urgents, amb resultats dispars, però que han obligat als regidors a explicar-se i reflexionar-ne.
Així, hi haurà un plenari ordinari per mes, a partir de setembre; la tasca dels tècnics que han gestionant Món.Doc seguirà avant i no caurà en l’oblit, a més de convertir-se en un festival documental internacional; les ajudes als estudiants universitaris del poble s’ampliaran de cara a l’any vinent, amb nous criteris. I per unanimitat ha eixit la constitució d’una Mesa per la Convivència per tal d’encarar un tema, el de la drogaaddicció del jovent al poble, tema que preocupa i molt la ciutadania i, pel que sembla, també als regidors. Com a mostra de l’encert i de la necessitat d’aquesta iniciativa, la ciutadana Catherine Ulmer, en el torn obert de paraules, ha insistit en la urgència de no quedar-se en solucions només policials, sinó, com proposa CpM, si cal, amb educadors de carrer que ajuden tots els altres implicats en buscar-ne solucions.
Esgotats pel procediment, al final Compromís ha aconseguit arrancar a l’alcaldessa el compromís —valga la redundància— d’incloure’n les mocions en l’ordre del dia, si es presenten amb temps. I si no vol, doncs sempre queda de bell nou la possibilitat de presentar-les com mocions urgents.
Quin descans!

Per cert, les fotos tenen algunes lectures interessants. Per exemple, la disposició en una mateixa taula, de Chornet, Sanchis i Calvo.

Arbres i xiquets

No sabeu els muntavernins i muntavernines la mina que tenim amb el professorat del Col•legi Públic Dr. Esplugues. I no ho dic per dir-ho, ni tampoc vos parle amb un sentiment gremial, com alguns em podríeu atribuir. Els ulls, però, de ciutadà i de mestre em fan reconéixer el que és evident: l’escola pública de Montaverner, a més de democràtica i participativa, és de qualitat. De molta qualitat.
Ja ha quedat lluny aquell temps en què l’escola pública, i més encara la rural, ofegada per un franquisme que ens volia ignorants i adoctrinats, duia l’estigma de ser l’escola dels pobres, de qui no podia permetre’s enviar els fills a estudiar a qualsevol col•legi de frares o de monges. Tots recordem aquells “del puntet” muntaverní que feren fer als seus fills viatges d’anada i tornada a qualsevol col•legi privat de les rodalies, ja fóra a Xàtiva o a Ontinyent.
En l’època de la transició, amb els diners i recursos que va començar a insuflar una tendreta democràcia, el panorama va començar a canviar. La incorporació de mestres joves amb noves idees i metodologia, l’increment de plantilles amb els especialistes que propugnava la LOGSE, va començar a notar-se. Després, amb ajuntaments i pares i mares conscients, vingueren les pressions per aconseguir la construcció del nou centre. I, més endavant, la seua remodelació i millora. Els qui vau conéixer aquesta època supose que recordeu que, sense la mobilització reivindicativa a tots els nivells de la comunitat educativa del poble, l’administració ben bé podia haver-ho deixat a mitges. Com vergonyosament continua fent a d’altres localitats veïnes (Otos, Bellús, el Palomar...), castigant-los amb promeses o amb tant de barracó i tanta obra provisional que dura anys i anys i que es fa permanent per a generacions senceres de ciutadanets i sofrits pares.
Només la implicació de tota la comunitat educativa —professorat, pares i mares, alumnat, ajuntament— farà possible el miracle diari d’una educació més humana, a la mida de les persones.
I en el cas del nostre poble ho dic ben desvanit pel projecte “Aquest arbre creixerà amb mi”, que el passat dilluns 30 de juny culminava la plantació d’arbres personalitzats amb una plaqueta ceràmica amb el nom, l’empremta i la petjada de cada xiquet de tres anys, i que han estat realitzats per la ceramista i mare d’alumne del centre Trini Carpi. A l’inici de la proposta hi ha la mà d’aqueixa formigueta incansable que és la mestra d’Infantil Maribel Prats, a qui els docents de la comarca ja reconeixem el seu mèrit com lligada al seminari Xucurruc, embrió d’iniciatives educatives de calat a la Vall d’Albaida i la Safor, i premiades amb projectes d’educació plàstica o matemàtiques. El projecte, immediatament assumit pel centre, amb el seu director Manuel Cerdà al capdavant, es va convertir en una il•lusió col•lectiva que, amb la participació de l’ajuntament i la implicació de pares i mares, es va fer realitat. Pep Sanchis, des de la regidoria de Cultura i Educació, s’ho va prendre a pit i li va donar l’impuls decisiu.
El projecte consistia en què, per cada xiquet que cursara el primer curs d’educació infantil, l’ajuntament plantaria un arbre i d’aquesta manera aniria paulatinament augmentant les zones verdes del municipi i adequant-les a la mida de les persones, fent realitat un urbanisme de rostre humà. És a dir, situar els xiquets al centre de l’urbanisme. Participar en el creixement paral•lel de xiquets i arbres serà assistir al miracle de la vida, i farà uns ciutadans més conscients dels nostres lligams amb l’entorn i els éssers vius.
Els arbres s’han col•locat a l’avinguda de les Escoles i en la prolongació del carrer Sant Joan i Sant Jaume. La inauguració oficial va comptar també amb l’assistència de l’alcaldessa Belén Esteve, el director del Col•legi Manuel Cerdà, el regidor Josep Sanchis, professorat del centre, alumnes de tres anys i les seues famílies.
Només cal veure la cara de felicitat de tothom per remarcar que així s’han de fer les coses.
Hui ben bé podem dir que no només la comunitat educativa de Montaverner, sinó tot el poble, estem d’enhorabona.
Per molts anys.