Colata és aquell lloc on tornem cada any, en Montaverner, al bell mig de la Vall d'Albaida.
Però aquesta Colata virtual, aquest bloc, vol ser una visió de les coses des d'un altre punt de mira: perifèric, personal i escèptic.
Avant! Esteu convidats.
Sempre hi ha hagut gent, lletraferits o sabuts de lletra, que se'ls han mirat per damunt del muscle, com si només les paraules grandiloqüents i sovint pedants donaren pàtina de literatura.
Doncs enguany jo, he decidit fer boca aquest estiu de 2014 amb un recull de textos escrits per als menuts i que tenen una altra característica: que són escrits per valldalbaidins o valldalbaidines i que en parlen de la comarca. Cadascú s'hi acosta des d'un punt de vista i amb la seua gràcia. N'hi ha qui s'acosta des de la geografia, des del la mitologia, des de la història, des de la fantasia... Variadet, vaja.
I jo m'ho estic passant d'allò més bé. Que ja he llegit prou textos professionals enguany, i els llibres més gruixuts els deixe per un poc més endavant.
Ací us en deixe unes lleugeres ressenyes, per ordre cronològic de publicació, i per si us serveix de recomanació. Que ho gaudiu tant com jo.
Comencem amb "Hèctor 2000", de l'ontinyentí Josep Marian de Déu, que va obtindre el Premi de Literatura Infantil "CaixaOntinyent" 1999, i que ha estat publicat per l'Obra Social d'aquesta entitat financera l'any 2000. I que comença amb una "Iaia, per què no em contes un conte?" Fantàstica, en tots els sentits.
Per si voleu fer cames, ja que aquestes aventures per la Vall d'Albaida estan incloses dins de la col·lecció A colp de pedal, amb el núm. 3, tenim "El regne d'Albaríssia", escrita pel tàndem Antoni Espí-Joan Olivares, belgidà i otosí respectivament, i que ens proposen una visita a la Vall Blanca a lloms de bicicleta. El va publicar Abril-Prodidacta l'any 2001.
Prosseguim les nostres lectures estiuenques amb el XII Premi Carmesina de Narrativa Infantil 2002, que no és altre que "El món dels forrellats", del poblatà Ferran Bataller, que ara s'ha convertit en editor amb una proposta novella: Tria Llibres. El llibre ens acosta les màgiques aventures dels bessons Miquel i Ester, que vivien al poble imaginari de Quatrecases. Li'l va editar Edicions del Bullent el 2003. I compta amb propostes didàctiques de Ferran Puchades. Bataller és fill de conserge d'escola, un ofici de risc que pot dur a conéixer i estimar els llibres i la literatura, coincidència que comparteix amb una altra de les nostres recomanades, Lucia Arenas.
Cronològicament ens endinsem en la mitologia casolana, amb "Uendos", de l'ollerià Francesc Mompó, editat per Tabarca Juvenil l'any 2008. Mompó, un enamorat en la recuperació del nostre patrimoni mitològic, i que compta amb el bloc Uendos,greixets i maremortes i que compta amb estudis lingüístics de la seua obra com el fet per nostre amic i acadèmic Emili Casanova.
Continuem recomanant "Els temps de Sara", de la beniganina Lucía Arenas, que va obtindre el 31è Premi de Narrativa Juvenil Enric Valor, l'any 2011. Va ser publicat per Edicions del Bullent dins la col·lecció L'Esplai.
I acabem les recomanacions estiuenques amb "El Gatet d'Otos", del nostre amic Joan Olivares, i que publicat per Bromera ha sigut repartit pels diaris Levante-EMV i Información, dins la seua campanya "Llegir en valencià". El paisatge de llegenda que ens proposa no és altre que el totèmic Benicadell.
Ha nascut Ràdio Aktiva la Vall, un projecte de ràdio lliure, participativa i autogestionada.
recuperem, actualitzada una capçalera radiofònica de referència per als oients valldalbaidins.
Ja podeu escoltar el Programa pilot de Ràdio Aktiva la Vall!
Un programa on podrem gaudir de música feta a les nostres comarques, informar-nos de les notícies més pròximes i de l’agenda cultural de la Vall d'Albaida. A més, en no més de 50 minuts podrem trobar també entrevistes, narracions, connexions telefòniques en directe i alguna sorpresa més...
L'AMPA del CEIP Lluís Vives d'Ontinyent va participar en la Trobada d'Escoles en Valencià d'Ontinyent amb el taller 'Llibertat d'expressió' en què recollia opinions dels assistents en relació a les retallades polítiques i socials. També vaig tindre l'honor de participar-hi (mireu cap al minut 7'10).
Ací teniu un xicotet vídeo panoràmic de la Plaça de la Mare de Déu, cap a mitjan manifestació. Ja feia estona que estava plena, i encara hi havia gent eixint de la Plaça de Sant Agustí.
La meua aportació a la mani. Moltíssima gent. Companys i companyes d'escoles, d'instituts, de la Vall d'Albaida. Pares, mestres, xiquets... Tres hores amb el centre de València col·lapsat. I el simbòlic gest d'envoltar el Palau de la Generalitat perquè ens senten els responsables del desficaci. La gent ja els demana responsabilitats civils, penals i econòmiques als Camps, Fabres, Vela i tots els seus còmplices.
A vore quan els profitosos de curta volada deixen ja d'emprenyar l'ecologia de la Vall d'Albaida. No volem la Planta de tractament de residus perillosos d'animals a la Vall d'Albaida. Natalio Navarro, l'exalcalde de la Pobla del Duc la volia en terme de la Pobla, però prop de l'autovia i dels termes d'Otos, Bèlgida, Montaverner, Castelló de Rugat...
I ja podeu llegir el contingut de l'acte que Compromís X Montaverner va organitzar amb dos dels alcaldes emblemàtics de Compromís a la Vall d'Albaida; Julià Engo i Jesús Pla, al post penjat al bloc de CxM.
També podeu visualitzar el vídeo que Compromís La Vall d'Albaida ha enregistrat de l'esdeveniment.
Amb la participació conjunta de la Vall d'Albaida, Montaverner també està present a l'edició d'enguany de Fitur 2011, la fira en què s'hi dóna a conéixer la riquesa turística d'ací i d'arreu del món. Si aquest dijous 20 de gener pel matí Montaverner i el Palomar s'hi presentaran i oferiran als assistents tasts de la nostra gastronomia, el proper dissabte 22, l'acte central a aquesta fira del turisme correspondrà a la Ballada de la Bandera que Montaverner dedica al patró Sant Blai.
A més, Montaverner projecta aquest vídeo promocional i ofereix un "Viatge de cine".
Aquest cap de setmana la capital de la Vall petarà. Tres esdeveniments a Ontinyent per a no perdre's dissabte 6 i diumenge 7 de novembre:
El primer, la 42ª Assemblea General de la Federació de Societats Musicals valencianes, amb una agenda farcida d'interessants temes, en un any tan coflictiu amb la Generalitat tan malbaratadora que ens ha tocat, i decisions internes de la major organització associativa a terres valencianes.
El segon, i relacionat amb l'anterior, les 39 societats musicals de la Vall d Albaida han organitzat la seua XX Diada Musical. Per això, uns 1.500 músics de les seues bandes de música realitzaran una desfilada pels carrers d'Ontinyent, a partir de les 19.30h. El recorregut transcorrerà pels carrers Pintor Segrelles, Músic Martínez Valls, Alcalde Montés i Plaça de Santo Domingo.
I finalment, perquè a més també tindrà lloc davant l'Echegaray, a la Plaça Sant Domingo, la IX Fira Gastronòmica de la Vall d'Albaida.
A omplir el pap, que no només de conferències i de solfa viu l'ésser humà.
Tal i com podeu llegir a la notícia completa de Vilaweb Ontinyent, el Casal Jaume I de la Vall d’Albaida ha fet públics aquest dimecres 3 de novembre els noms dels guardonats en la VII Edició dels Premis Joan Baptista Basset. Els premiats en aquesta edició són: Toni Mollà Tortosa, Premi Joan Baptista Basset a la Trajectòria en Defensa dels Drets Democràtics. Carme Agulló Díaz, a la Trajectòria Cultural. El Consell Local de la Joventut d’Ontinyent, a l’Entitat Compromesa amb el Jovent. La Distinció Empar Granell Correllengua 2010, recau en la primera edició sobre M. Àngels Campos Mollà, Regidora d’Educació a l’Ajuntament d’Agullent, la qual ha col·laborat amb la màxima implicació i dedicació per fer possible l’arribada de la Flama del Correllengua a Agullent i al CEIP Sant Vicent Ferrer, des d’una vessant festiva, educativa i reivindicativa.
L'enhorabona, Carme.
Organitzada per l’Escola Sindical de Formació Melchor Botella, ens formatiu del STEPV-Intersindical Valenciana, tindrà lloc aquest dissabte 2 d’octubre a les aules del CRA Serra del Benicadell, a Montitxelvo, la jornada “Diverses realitats, una escola”, que aproparà a aquest centre valldalbaidí un bon grapat d’experts, professorat i interessats en donar a conéixer la realitat, les experiències, però també les inquietuds i les aspiracions d’un tipus d’escola que aglutina la major part de les localitats de les comarques valencianes de l’interior.
El programa previst és el següent:
9'30 a 10 h Benvinguda i presentació de materials
10 a 10.15 h Rafael Verdú Flores (Cap de secció de planificació i educació compensatòria): La transició als CRAs
10.15 a 10.45 h Tudi Torró Ferrando (Inspectora d'Educació - Membre del Consell Escolar Valencià en representació del STEPV): Les escoles incompletes avui
10.45 a 11.45 h Col•loqui: Les escoles incompletes, de l'aïllament a la cooperació
Participen: Rafael Verdú, Tudi Torró, Antonio Sevilla (Inspector d'Educació), Guadalupe Palau (Cefire d'Ontinyent)
Ho han tornat a fer. Els inconscients, els desastrats... o els fillsdeputes. Hui, quan he vist la magnitud del desastre, quasi segurament provocat, se m'ha remogut la memòria d'aquells dies nefasts de 1994, quan la Vall d'Albaida va cremar pels quatre costats, i quan la ciutadania donàrem el millor per ajudar a sufiocar el foc.
Ara no hi ha paraules, només un dolor profund, que créiem somort, però que la realitat del desficaci ens ha remogut.
I les explicacions ens les hauran de donar, però en les Corts valencianes, sisplau.
Ens hauran de dir quin sistema de protecció tenim els valencians i els valldalbaidins, perquè els efectius contra incendis han "desembarcat" a migdia a Bocairent, precisament quan ha amanegut Camps, i no cinc hores abans, en fer-se de dia, que segurament era quan podria haver-se controlat millor el cremat.
Els piròmans, que responguen davant la justícia.
I els governants, que responguen a les Corts, davant els representants dels valencians, i que contesten les preguntes. No vull que ho facen davant les dòcils càmeres i micros dels mitjans de la seua corda, aqueixos mateixos mitjans que no els incomoden.
Mireu algunes fotos des del pantà de Bellús i des de l'Olleria.
Divendres pel matí un doble comunicat de la Coordinadora de la Vall d'Albaida per la Defensa i Ús del Valencià ens va glaçar la sang. Després ens aplegà per Vilaweb Ontinyent, per el STEPV...
La teua absència a la Trobada d'enguany en Alfarrasí, i al III Congrés de l'IEVA a l'Olleria ens va posar alerta. Ara ens ha aplegat la notícia fatal del teu traspàs.
No patisques per nosaltres, però, perquè la teua llavor està donant bons fruits a les nostres escoles i a la nostra, la teua, benvolguda Vall. Mai no et podrem agrair la teua vitalitat, que ens transmeties quan teníem la moral baixa, en resseguir l'objectiu de fer arribar la nostra veu valenciana i en valencià a cada indret del nostre País.
Gràcies per tot. Per tot, Empar.
Un any més, una vegada més, vam repetir el ritual. Enfilàrem la carretera, passàrem per les ja inexistents Covetes i vam omplir Alfarrasí. També els de Montaverner, que ja queda lluny allò de fer harca i d'altres rivalitats, que ara ja són verbals i més aïnes de brometa, per fer l'asqueta.
Si fem cas als qui més en saben i que ens comptaren, unes 12.000 persones vam col·lapsar el Poble del Riu Enllà. La veritat és que l'oratge va acompanyar, la gent tenia ganes d'encetar la primavera amb força. I la Vall d'Albaida va esclatar amb tots els colors que la nostra llengua sap mostrar, i va mostrar als bocuts i malparlats, als censors i lladres d'ací i d'allà, que en som molts més dels qui ells diuen, i infinitament més dels que voldrien. I més persones, en el bon sentit de la paraula persona, també.
Ens vam retrobar tots, fins i tot vam poder saludar un Paco Muñoz que ens confessava que venia de fer-se una cassola (no podria ser cap altre dinar) a l'Olleria.
Ens vam aplicar als tallers, Guillem va fer jaç les campanes dels campaners i el camió dels bombers amb casc i tot, vam gaudir de la passejada per aquells carrers que tantes vegades hem recorregut solitàriament, i ens vam fer un refresquet ben merescut, abans de mamprendre el col·lapse circulatori que va durar fins ben entrada la nit.
De tot això en teniu un lleu reflex en aquest àlbum de fotos de la XXIII Trobada.
Que ho gaudiu.
Us dec encara un parell de posts, però el que va davant, va davant.
Efectivament, si cliqueu ací podeu accedir ja al programa oficial del III Congrés valldalbaidí, que organitza l'Institut d'Estudis de la Vall d'Albaida i que omplirà del saber de la comarca l'Olleria els propers 12, 13 i 14 de març.
El lloc: l'IES "El Vermellar". Una nota: al sopar anual de l'IEVA rebrà un merescut "Premi Fer comarca 2010" Emili Casanova, eminent professor i membre de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, i conegut desficiós per la Vall, amb qui hem compartit bons moments i multitud de treball. Enhorabona, Emili.
A més, que jo sàpia, de Montaverner o relacionats amb el poble hi participem tot presentant comunicacions: Maribel Prats amb "Emocions" (Educació); Adrián Pastor i altres amb "Canvis en els usos del sòl i impactes associats en el municipi de Montaverner" i Vicent Sanz amb "Arquitectura tradicional i bioclimàtica. A la recerca de l'ecourbanisme" (Economia i Territori); M. Carmen Vañó amb "Contaminació electromagnètica, un nou risc per a la salut humana. Moviments en la Vall d'Albaida, 'el cas de Montaverner' " (Salut i Medi Ambient); i jo mateix, Lluís M. Segrelles, amb "Blocs valldalbaidins i educatius a Internet" (Comunicació Social).
També hi participa Carme Agulló a la taula redona "La República i la Guerra Civil a la Vall d'Albaida".
Ja sabem de l'interés amb què els alfarrasiners i alfarrasineres estan preparant la celebració de la XXIII Trobada d'Escoles en Valencià de la Vall d'Albaida.
Encara que sóc del poble del costat, etern i inseparable rival, també tinc arrels que vénen d'Alfarrasí, un secret que naix al Raconet. Si algun dia ens veiem, ja us ho contaré. Per això també m'alegra que facen enguany la festa de la llengua a la Vall.
I ens acaba d'aplegar una d'aqueixes primícies que ens fan obrir boca. Es tracta de la Cançó, que davall del títol "Hola Solet! Hola Lluneta!" conjunta ben bé la música, composta per Loreto Belda, i la lletra de la mà de l'amic Sergi Gómez i Soler. Enhorabona, artistes!
Aci us transcric la lletra:
HOLA SOLET! HOLA LLUNETA!
Música de Loreto Belda Lletra de Sergi Gómez i Soler
Hola Solet! Hola Lluneta!
Què tal, estrelletes del cel?
Benvinguts a la Vall d’Albaida,
hui fem tots la festa al carrer!
Som els xiquets i les xiquetes
de la Vall més blanca que hi ha.
Parlem com parlen les muntanyes,
pobles i rius, fonts i bancals.
I anem creixent volent la terra,
i confiant en el demà.
Hola Solet! Hola Lluneta!
Què tal, estrelletes del cel?
Benvinguts, a la Vall d’Albaida
hui fem tots la festa al carrer!
Per festejar la nostra llengua
fem la Trobada i fuig el fred!
L’any deu Alfarrasí ens abraça,
al mig la Vall fa de coret!
És el poble on la Primavera
la du volant un angelet!
Hola Solet! Hola Lluneta!
Què tal, estrelletes del cel?
Benvinguts, a la Vall d’Albaida
hui fem tots la festa al carrer!
Els Pastorets ja omplin la bóta
i els dansadors ben divertits!
Sonen els tabals i dolçaines,
les nostres bandes van venint.
Que revoltegen les campanes!
Hui fa gran festa Alfarrasí!
Hola, estimada Vall d’Albaida,
gràcies per retrobar-te ací.
Hui des de la Venta a l’Ermita
esclata en festa Alfarrasí,
que sí!
El nostre benvolgut, admirat i a qui tant devem els valldalbaidins, David Mira, el poeta ontinyentí, ens ha arribat una vegada més a l'ànima, ara amb el poema Nadala de la ràbia, dedicat a Paqui Rodríguez i Roberto Conejero, els dos assassinats a la capital de la Vall d'Albaida que no han trobat justícia.
Ho hem conegut gràcies a l'amic Sergi Gómez, que se'n fa ressò de la publicació del poema de Mira a la revista Crònica.
Gaudiu-ne i estremiu-vos.
Per tal d’aportar una miqueta de llum sobre els nostres orígens i en particular sobre el nom de Colata, ací teniu el que diu el professor Emili Casanova:
Colata, pda (Montaverner): Culata a Benissuera i Alfarrasí. Colata poblet de moriscos, església de Colata, Sarthou parla de Coleta, Colata i Collatella com a despoblats moriscos de la zona, pda important i antiga. IGC: Colltacta. LRpt ja Colata, i molí de Colata en 1273: Rpt Collatella com unes terres entre Xàtiva i Albaida. “No té aspecte català aquest nom, i existint ja abans de Jaume I hem de suposar sigui un mossarabisme o un arabisme; de fet l’estructura trilítera invitaria a pensar en l’àrab, però si bé existeixen poc o molt arrels qrt i klt no hi ha res adequat en cap de les dues; qlt... Ja són més importants i productives les arrels qll i kll, sobretot aquella, però no hi ha en elles plurals en –ât o almenys no amb vocalisme o... sembla que cal renunciar a trobar un origen aràbic. En canvi del costat mossàrab s’entreveuen diverses possibilitats i el fet de trobar el dim. romànic Collatella ja existent en el moment de la Conquesta és també un indici d’origen romànic. Es podria pensar en un equivalent mossàrab del cat collada ‘pas de muntanya’ però la situació geogràfica de Colata en un pla arran del riu ens dissuadeix. Semànticament tampoc no convenç COAGULATA ‘aglevada, concretada’? Si solament hi hagués la forma Colata podríem pensar en AQUALATA (al•ludint al riu adjacent, que per cert no és dels amples ni tampoc dels més estrets) però el fet fonamental i decisiu és que Colata sembla inseparable d’un nom molt semblant i no menys important i antic, la gran pda La Colaita en el terme de Llombai i Catadau i en el nus de muntanyes entre aquests i Dosaigües-Tous. Ara bé aquesta dualitat ata-aita obliga a descartar per una banda la hipòtesi d’un diminutiu aràbic *qualaita plantejada en aquella enquesta i per altra banda les etim AQUA LATA i les altres romàniques examinades ací. La dualitat -aita, -ata apunta cap a un ètimon en -CTA i si ens recordem de Castalla CASTELLA, Moratalla MORATELLA i dels noms fem en -ana al costat dels masculins en -en (Albinyana, Albinyén...) comprendrem que la á pot sortir d’una E etimològica i orientats pel consonantisme -CTA arribarem a COLLECTA. El grup -CT- com és sabut en mossàrab donava ht: calia doncs esperar en mossàrab kollehta que els sarraïns havien de pronunciar kolahta no tenint vocal é, sobretot davant h; això fou catalanitzat en un punt com Colaita i a l’altre com Colata simplement. Quant a LL>l i no ll hi ha una dotzena d’exemples d’aquest tractament mossàrab en la zona central valenciana... No sé si l’alqueria de Colaydín que el Rpt assenyala en Cullera podria ser una altra variant del mossàrab (amb t>cat d i en plural àr -în o dual -äin, o bé de COLLECTANEUS)”. III, 403a: Colata i Culata (errada Colltacta), Collatella és veïna, pot ser un dim o un superlatiu ar. com Ondarella, Fatarella. Castalla. El nexe ht es resolgué o it (pleita) o simple t o d (Colata). Seria alguna institució pagesívola”. Coleto d’Otos < COLLECTUM on en no haver -a final ha servat la e. Benicolet < PINNA COLLECTI ‘la penya del dipòsit colliter’.
Extret del Congrés Internacional de Toponímia i Onomàstica Catalanes, per Emili Casanova,Vicenç M. Rosselló i Verger,Universitat de València.
Res, que no qualla.
Mireu quina estampa més bonica té Montaverner amb el Benicadell nevat a caramull. Això va ser el passat 14 de desembre.
I sembla que torna neu i fred. Abrigueu-vos.
Les obres de condicionament i reforç de la carretera CV-640, entre l'Olleria i Montaverner, obliguen al seu tall entre els dies 7 i 14 de novembre, tot mantenint-se el servei pels camins “El Rodat” i "d´Alfarrasí”, així com per l'accés des de la carretera CV-40.
