‘La V@ll en Xarxa’ vuit anys després

Lluís M. Segrelles

Remenava jo els antics arxius de les meues col•laboracions que, sota el títol de ‘La V@ll en Xarxa’, vaig publicar a cavall dels anys 2000 i 2001 i alhora a Internet en Vilaweb Ontinyent i en paper a la revista Crònica, i m’han vingut al cap bones vibracions, i algunes reflexions d’aquell temps, del d’ara i del camí recorregut. Sense ànim d’ésser-ne exhaustiu, us comente alguna coseta.
A banda de la nostàlgia que envaeix en recordar la gestació d’aquell experiment, la veritat és que el moment era diferent a l’actual, però hi ha coses que no han canviat tant, o almenys no tant com caldria.
Si en els anys 2000 i 2001 Internet a la Vall d’Albaida quasi era un miratge, amb línies telefòniques obsoletes, a hores d’ara, a principis de 2008 han millorat les connexions, ja que a quasi tots els pobles podem comptar amb banda ampla, i sé que els qui no en gaudeixen, com l’amic Àngel a Benicolet, o d’altres companys a Montitxelvo, se’ls estaran menjant els dimonis, i amb raó. No n’hi ha dret que ací els polítics i les empreses telefòniques ens inunden amb promeses, electorals uns i tarifàries els altres, i la realitat rural siga una altra ben pitjor.
Lamentablement, a la comarca on la cosa no ha avançat massa, per als anys transcorreguts, és en els continguts, en el seriós i continu esforç de manteniment de pàgines web, tant de particulars, com empreses com d’institucions.
Per això, a banda de tornar a penjar íntegrament aquella ‘La V@ll en Xarxa’ dels inicis d’Internet a la casa nostra, m’he proposat, amb els avantatges que em dóna el bloc Colata, d’anar actualitzant aquelles dades i parlar-ne de les novetats que observe.
Això sí, xino xano, amb un poquet de paciència em podreu seguir.

Només són els primers 20 anys, Crònica

Els mitjans de comunicació a la Vall d’Albaida (I)

Complir 20 anys, per a una persona, és estar en plena joventut. Però quan es tracta d’un mitjà de comunicació, escrit i a la Vall d’Albaida, és símptoma de maduresa ben portada.
I això compleix aquests dies la revista Crònica. Un motiu d’alegria ens envaeix, especialment als lectors empedreïts de l’actualitat. Però també als qui hem nascut a la Vall d’Albaida i intentem exercir de valldalbaidins, com a ciutadans d’aquest racó del món. En el meu cas a més, i ben modestament he de dir, el fet d’haver-hi contribuït com corresponsal de Montaverner m’és motiu d’orgull i satisfacció, per usar una frase borbònica ben coneguda.
Crònica ha sigut un mitjà de comunicació que, des dels seus orígens, ha fet avançar la nostra societat cap a la normalització lingüística, ha contribuït decisivament a la comarcalització de la nostra invertebrada Vall, a més de convertir-se en altaveu de les iniciatives dels nostres trenta-quatre pobles.
És cert que ha estat sotmesa als daltabaixos que comporta tot projecte innovador, censures per motius lingüístics o ideològics, condicions i pressions polítiques i econòmiques d’aquells i aquelles incapaços d’entendre que un mitjà de comunicació pot resultar incòmode, però que és ben necessari, per no dir imprescindible, per a la salut democràtica del nostre País. Només heu de comparar-ho amb el servilisme que traspuen d’altres mitjans que patim.
És cert que a mi m’haguera agradat que Crònica haguera tingut des del principi una actitud més decidida en l’ús del valencià, però primer Josep Antoni Mollà i després la resta de directors que hi han estat al capdavant, optaren pel bilingüisme, i, progressivament, ara aplega als lectors escrit majoritàriament en la nostra llengua, cosa que és d’agrair. L’idioma no és cap problema quan el contingut és de qualitat i connecta amb l’usuari.
També m’agradaria que es reconeguera més el paper dels corresponsals de cada poble, que n’hi ha i amb bona qualificació periodística, que Ontinyent aparega reflectit a les seues pàgines com capital nostra que és, però que no s’oblide la resta de la comarca.
Entenc que, com tots els mitjans en paper, té un greu inconvenient en la distribució en una terra tan allargassada, i aplegar amb puntualitat cada divendres és un repte quasi impossible.
I crec que encara té pendent el pas a Internet, s’ho mereix.
Però m’agrada ara la seua periodicitat setmanal, el major ús del català, i he gaudit i gaudisc amb col·laboracions tan interessants com les de David Mira, Sergi Gómez, Carme Agulló... I l’ús del color, quin goig!
I espere amb deler que ens aplegue cada setmana a la bústia.
Aquests 20 anys que compleix Crònica el 18 de desembre de 2007 només són els primers d’una fructífera i poc reconeguda iniciativa. Estem d’enhorabona.
Per molts anys!