Amb més retard del necessari, no em resistisc a fer-vos cinc cèntims de la conferència de Vicent Partal l’altra dia a l’Olleria.
Com era d’esperar, no sols no va decebre sinó que, literalment, ens deixà bocabadats.
Realment el Vicent on es troba ben còmode és a la política internacional. Quant que en sap, i quantes dades ens sol aportar a cadascuna de les seues intervencions!
Vam començar amb la tecnologia, com sempre, fotent. Sort que l’alcalde de l’Olleria, Julià Engo, s’hi va arromangar i al final, amb un canvi de projector, tot s’hi va solucionar.
Partal, que va seguir la campanya electoral nord-americana en directe, a banda de gaudir amb la seua feina és capaç d’extraure’n lliçons aplicables a la nostra política casolana. No debades va titular la seua intervenció com “Obama per a valencians”.
No puc dir-vos l’arruixada que ens va pegar als presents quan va dir que el País Valencià era ben modern en el sentit d’una societat pràcticament partida en dos, polaritzada políticament. Com que la lectura que en férem els presents, molts d’ells pertanyents a formacions polítiques distintes al PP i PSOE, era la d’identificar el bipartidisme amb aquests dos partits, les cares foren de sorpresa i quasi d’estupor.
Sort que, al fil de la seua intervenció, en donar les claus d’Obama i els seus col•laboradors en la campanya, la cosa va anar canviant de color (i n o és un acudit fàcil): Obama, des d’un costat de l’electorat, realment al marge del partit demòcrata (representat per la Hillary Clinton) i oposat als republicans de McCain, ha sigut capaç de plantejar una altra alternativa distinta, convertint-se en referent dels d’Obama i posteriorment dels demòcrates. Ha sigut capaç de mobilitzar minories que mai havien comptat per als partits tradicionals, i ha ressuscitat la il•lusió de molta gent per la política. També l’aprofitament de vies de comunicació, bàsicament Internet i la telefonia mòbil, han configurat una relació amb l’electorat distinta a allò de què sempre ens queixem: que els partits ens volen per a votar cada quatre anys i prou.
Aquest electorat també li demanarà per les mateixes vies complir els seus compromisos.
Com a corol•lari, doncs, Partal va llançar que l’alternativa, l’autèntica alternativa, al País Valencià, no pot vindre només que des del valencianisme.
I no m’enrotlle més, ja que podeu consultar detingudament el PDF que l’autor ha tingut a bé penjar a la xarxa, i també aquest àudio. Ara, si no vau ser-hi, us vau perdre una bona xarrada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada